El nu pot ser a vegades provocador, d'altres pura exhibició....però també pot ser senzillament mostra d' honestetat. Com en el cas que ens ocupa, una decisió radical de l'actriu Ester Bellver, abocada a despullar-se sense embuts davant del públic. Radical va ser també el procés de creació d' aquest espectacle ESTER BELLVER, actriu i directora "Me pasó una cosa muy extraña que no me había pasado nunca y me tiré como 6 meses sin parar de escribir a todas horas. Una cosa como compulsiva, extrañíssima, una especia de vómito o algo así...lo empecé a pasar a allegados y amigos y fueron ellos los que empezaron a ver que aquí, entendían, había un espectáculo". Una actriu ja en hores baixes fa front al seu passat des de l'extranyament de no conèixer o no reconeixer els seus alter egos, sovint papers, rols que la vida li ha imposat de forma ineludible. Com en un dels pocs moments en els quals es vesteix, però no amb roba, sinó amb xifres...totes les que ens marquen més com números que com a persones... ESTER BELLVER, actriu i directora "Hay un ataque a esa frontera entre lo individual y lo colectivo. El individuo y lo común. Y al mismo tiempo, esa figura central que dices del monólogo, se está descomponiendo en miles." El públic va aplaudir ahir el treball d'aquesta veterana actriu, sorgida de la primera generació d'artistes del Teatro de la Abadía, el projecte dirigit per José Luís Gómez.
