Si als inicis dels 80 el grup The Buggles va fer famosa la cançó que anunciava que el vídeo posaria fi a les estrelles radiofòniques, es podria dir gairebé el mateix de l’eina Dall-E. La intel·ligència artificial podria posar fi als pintors. Si la primera profecia dels 80 no es va complir, potser aquesta segona tampoc.
Producció artística sense límits
Dall-E 2 és tota una sensació ara mateix a internet. Qui més qui menys penja les creacions realitzades per aquesta intel·ligència artificial a les xarxes. Si bé l’empresa responsable del projecte, OpenAI, obliga els usuaris a apuntar-se a una llarga llista d’espera per poder accedir-hi, els resultats són d’allò més vistosos.
La utilització de Dall-E 2 és molt senzilla. Un cop podem accedir al sistema, només cal que hi introduïm un text. Per exemple per generar la imatge de més amunt, ha calgut escriure “ossos de peluix barrejant substàncies químiques com si fossin científics bojos amb un estil steampunk”. Com més acurada sigui la nostra descripció, més espectaculars seran els resultats que ofereixi la intel·ligència artificial. A més Dall-E 2 ja permet que compartim la creació de rostres humans generats per aquesta eina i una altra vegada els resultats són sorprenents.
Tots sabem que l’art és alguna cosa més que generar arxius JPG i aquí hi ha el rol dels artistes
Humans i màquines, el debat del futur
A mesura que els algoritmes i la intel·ligència artificial comencen a formar part del nostre dia a dia, els debats estan servits. Hem volgut parlar amb Albert Barqué-Durán, investigador i artista especialitzat en l’ús de la IA. Barqué, format a la Universitat de Londres, ens dona la seva opinió sobre la possible substitució de l’artista per una màquina. “És molt fàcil generar contingut de manera general a escala visual amb Dall-E. Però tots sabem que l’art és alguna cosa més que generar arxius JPG i aquí hi ha el rol dels artistes“.
Els usos perversos de Dall-E
Barqué-Durán explica que també ha tingut experiències negatives amb els seus projectes basats en algoritmes i IA. Quan va idear ‘My artificial muse‘ per a l’edició del 2018 del Sónar, es va adonar que la representació que la màquina donava de la musa perfecta per inspirar els artistes era sempre blanca i caucàsica. Aquest és un biaix de raça que es produeix si no tenim molta cura de les imatges que introduïm a la base de dades de la nostra IA.
Que el resultat de Dall-E sigui tan difícil de distingir, si és una imatge real o no, automàticament la capacitat de les fake news ara ja serà tremendament gran
Però a banda de les implicacions socials també cal parar atenció, segons aquest investigador, a les ‘fake news’. “Que el resultat sigui tan difícil de distingir, si es tracta d’una imatge real o no, automàticament la capacitat de les ‘fake news’ ara ja serà tremendament gran“.
Per evitar aquesta situació, OpenAI ha limitat alguns paràmetres de Dall-E: d’entrada no es permet l’ús de persones famoses en les creacions fotogràfiques ni tampoc està permesa la utilització ni de situacions violentes ni tampoc d’escenes amb contingut sexual.