Hi ha dies que quan plou no és una pluja intensa, sinó un pluja molt fina i recurrent. Hi ha molta gent que d’aquesta pluja en diu xirimiri. Però… és correcte en català?
La paraula txirimiri prové del basc i en té versions col·loquials en castellà, que són sirimiri o chirimiri. Totes aquestes paraules provenen dels so de la pluja quan cau a terra. Així doncs, per interferència castellana s’usa molt aquesta paraula, ara bé… com es diu en català?
En català, hi ha un munt d’onomatopeies (mots que es formen per la percepció de sons naturals) i la que fa referència al so de la pluja com cau és xim-xim. A part d’aquest mot, per referir-nos a una pluja menuda i seguida podem usar la paraula plovisquejar o plovisqueig.
Hi ha un munt de sinònims per parlar de la pluja menuda i continuada
A banda del xim-xim i el plovisqueig, els sinònims abunden per parlar d’aquesta pluja més típica de l’Atlàntic que del Mediterrani. Aquí tens una llista de les múltiples possibilitats d’anomenar-la:
plovineig
plovisc, ploviscó o ploviscol
plugim o plugeta
repix
polsim
brusca o brusquina
borrim
roina
ruixim
mullinet
ramitxó
pèl de gat (Alc.)
gotellim (Alc.)
