La història comença amb un equívoc, la trucada que rep un escriptor en hores baixes d'algú que busca un detectiu. Un detectiu que es diu Paul Auster, una picada d'ull de l'autor de la novel·la 'Ciutat de vidre'. Jugava, ja d'entrada, a diluir la frontera entre ficció i realitat. El relat del famós escriptor nord-americà té l'aparença de novel·la negra però agafa ben aviat una volada més psicològica i filosòfica. RICARD SOLER i MALLOL, director escènic "El Paul Auster passa del detectiu a la pèrdua d'identitat, a la desorientació de l'individu en la societat contemporània, sense que vegis el moment en què canvia això." No ha estat, però, la novel·la d'Auster el punt de partida de la companyia Obskené, sinó la versió en còmic que van crear posteriorment Paul Karasik i David Mazzucchelli, avui considerada ja un clàssic de la novel·la gràfica del segle passat. L'estètica i el llenguatge del còmic impregnen el muntatge, però les projeccions no funcionen com un decorat més... RICARD SOLER i MALLOL, director escènic "La pantalla forma part, òbviament, de l'escenografia. Però és un actor més, en el sentit que si no llegeixes la pantalla no entens la història." Joan Arqué és el detectiu accidental que acabarà perdut en la ciutat de vidre. Completen el repartiment Francesc Ferrer i Nuri Santaló. Com altres espectacles del Grec, 'Ciutat de vidre' fa només dues funcions. El muntatge haurà d'esperar que alguna sala s'avingui a programar-lo la temporada que ve.
