Amb música en directe de Dani Nel·lo i quatre instrumentistes més, i situada a la postguerra. Així és aquesta versió, diametralment oposada a la que fa 12 anys inaugurava el Nacional. Portaceli, amb l'ajuda de Pablo Ley, ha construït una dramatúrgia que deu més a la novel·la que Russiñol va publicar el 1907 que al posterior muntatge teatral que ell mateix va escriure 10 anys després. CARME PORTACELI, directora escènica "És a on jo crec que Russiñol va tenir més llibertat per escriure. No tant a l'obra de teatre que va escriure després intentant ser molt més complaent amb la burgesia menestral." El botiguer metòdic, assenyat i gris que Russinyol va dibuixar a l'auca per fer mofa de la menestralia barcelonina neix en aquesta versió el 1923 i, simptomàticament, mor el 20 de novembre de 1975. CARME PORTACELI, directora escènica "Fes el paral·lel del silenci de l'"estevisme" amb el silenci obligat de viure en el franquisme." Boris Ruiz, Manel Barceló, David Bagés i Llorenç González encarnen els botiguers que tracen, en aquest ordre, la genealogia de la Puntual, el comerç de betes i fils centenari. Només el darrer de la saga, el Ramonet s'atrevirà a renegar del negoci per dedicar-se a l'art.
David Bagés
encarna el protagonista de ‘L’auca del Sr. Esteve’ en aquesta versió que compta amb música en directe. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) recupera d’aquesta manera l’obra amb la qual es va inaugurar oficialment el teatre el setembre de 1997.
