Andreu Farràs signa amb ‘Roses de foc de Barcelona’ una crònica de la violència sociopolítica a la ciutat. L’autor estudia 15 episodis violents, des de les primeres bullangues del 1835 fins als fets de maig del 1937, passant pels bombardejos dels generals Espartero i Prim, la Setmana Tràgica i la vaga de La Canadenca.
Episodis que, al segle XIX, van fer que Barcelona fos coneguda com la ciutat de les bombes i que anarquistes forans van batejar com La Rosa de Foc. “Pensadors com Marx, Engels, Kropotkin i Trotski van fer referència al caràcter revolucionari de Barcelona”, afirma Farràs, qui afegeix que “la Revolució Industrial va comportar migració i augment de la població obrera, i això, combinat amb les males condicions laborals i una pèssima salubritat pública, va crear el brou de cultiu”.
Els damnificats de les tragèdies
Un llibre de divulgació històrica que posa el focus no en els grans noms, sinó els damnificats. “Quan els llibres d’història tracten aquests fets parlen de qui va sortir guanyant poder o territoris i qui va perdre’n. Aquesta és una història de les víctimes de la violència social i política, que normalment ocupen poc espai en aquests estudis”.
Farràs detalla, per exemple, que “durant les bullangues del 1835 van morir a Catalunya 91 persones. En una població com l’actual seria com si en una setmana hi hagués 700 morts”. O que “els bombardejos del general Prim, que encara té una estàtua a la ciutat, van destrossar mil edificis”.
