TONI IBÀÑEZ, blogger "Quan vaig descobrir que existia una cosa que es deien blogs al Nadal del 2003 al 2004, feia poc que tenia Internet, vaig veure que hi havia un filó, que m'havia de pujar en aquest carro. I m'hi vaig ficar de cap. I crec que no em vaig equivocar." En Toni va encertar. Gràcies als blogs va aconseguir la difusió que busca un escriptor, lectors però digitals. De fet, és més conegut a la xarxa com a blogger que com a filòsof i escriptor malgrat els vuit llibres que ha publicat. Entre poemes i pensaments, al seu blog 'Entrellum' trobem detalls del seu dia a dia. "Parlo de tot, com que és un blog personal, un ciberdietari... Evidentment allí estic jo amb les meves circumstàncies, amb el que m'interessa. Puc dir que avui he fet una entrevista. Avui mateix al post, dic això. Demà parlaré d'una notícia o d'un pensament que tinc. No tinc una temàtica establerta." Abans d'endinsar-nos a reflexionar sobre la catosfera, blog amb 'g' o amb 'c'? "Blog amb 'g' perquè bloc amb 'c' és aquest d'espiral de tota la vida. No és el mateix bloggejar que bloquejar. Què sóc un blocaire? Blogger? Blogaire? Blogger?" Temes lingüístics a banda, segons la teva experiència amb més d'un lustre escrivint blogs, quin és el diagnòstic sobre l'estat actual de la catosfera? “Ha anat creixent, s'ha anat fent gran fins al punt que ara és impossible saber quants blogs hi ha. Però també hi ha que han plegat perquè en sortir altres opcions... El microblogging, el Twitter que està amb el 'boom'. És més fàcil, una cosa més curta, fas una piulada.” Amb les xarxes socials, les eines per expressar-se a Internet s’han diversificat. Però... i els blogs, estan quedant en segon terme? "Jo no crec que les xarxes socials estiguin eclipsant els blogs. Els blogs i les xarxes socials conviuen. Però la gent tendeix a la facilitat, a la comoditat. Quan no hi havia tot això, la gent escrivia el seu blog. Ara molta gent ha deixat el blog de banda. Quina és la gràcia de les xarxes socials? Doncs que són socials. El blog ets tu, que treballes, sí que pots tenir uns lectors que et deixen uns comentaris. Però és més lent i, a més, la impressió que et deixen les xarxes socials és que estàs amb contacte amb més gent alhora. Hi ha una mena de ‘selfservice’. Internet et permet això, que tu agafis les eines per expressar-te perquè al final es tracta d'això, de comunicar-te amb la resta." L’abast de les xarxes socials evoluciona a un ritme trepidant. Mirant cap al passat, els blogs han evolucionat o es mantenen en un cert estat de letargia? "No hem de perdre de vista que darrere els blogs hi ha persones i les persones evolucionem. Quan parlo de sis anys, jo mateix he evolucionat i els meus blogs, també. Ara el que tinc no té res a veure amb el primer, que es deia 'Tros de Quòniam'. En aquell era més àcid, més destraler, creava polèmiques. I ara en canvi, estic més tranquil, passen els anys i madures." Explorem el teu vessant filòsof aplicat als blogs... Podem establir alguna teoria? "Jo dic sempre que la pantalla és com un mirall. És una finestra cap als altres i al mateix temps és un mirall cap a tu. T'està retornant la teva imatge, tu l'estàs oferint als altres i te l'està retornant. I també això et serveix per conèixer-te." "Vulguis que no, qui llegeix més el seu blog és el propi blogger. Això és molt important. "Tinc molt lectors!" No ,però ets tu que no pares de llegir-te i rellegir-te a tu mateix! Jo sempre dic que el lector més important del blog és un mateix i després, saps que sempre et llegeixen els teus enemics." Si avui mateix Internet deixés d’existir, què és el que més valores de l’experiència viscuda? "El que em queda de valor en tota l'experiència d'Internet, el balanç positiu és haver conegut un munt de persones que m'han aportat moltes coses interessant, així com suposo que jo també els hi he aportat a elles."
