Un grup internacional d’astrònoms liderat per Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE), i per Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Universitat Queen Mary de Londres, han trobat un planeta candidat en òrbita al voltant de l’estrella Barnard. Es tracta d’una superterra freda que orbita a sis anys llum de distància.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Sónar calling: com sonen peces musicals a un exoplaneta?” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/general/sonar-calling/|||” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Un exoplaneta gelat a sis anys llum de la Terra
Els astrònoms han obtingut “evidència significativa” d’un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra que orbita al voltant de l’estrella nana roja cada 233 dies. Aquestes dades situen la superterra a prop de l’anomenada línia de gel de la seva estrella, per la qual cosa probablement, indiquen, és un món gelat. Segons l’equip d’investigadors, si el planeta no tingués atmosfera la temperatura podria arribar als 150 graus sota zero, la qual cosa faria molt improbable que pogués tenir aigua líquida a la superfície.
L’estrella Barnard és l’estrella solitària més propera al Sol i la segona després del sistema estel·lar triple Alfa Centauri. L’equip va utilitzar 18 anys d’observacions que es van combinar amb noves dades obtingudes amb el caçador de planetes Carmenes, un espectrògraf situat a Calar Alto (Espanya) i altres instruments. La investigació ha confirmat el que ja suggerien les dades, és a dir, que el moviment “subtil” cap endavant i cap enrere d’aquesta estrella podia ser causat per un planeta amb una òrbita d’uns 230 dies.
El descobriment, liderat per un equip català
Aquesta és la primera vegada que els astrònoms troben aquest tipus d’exoplanetes utilitzant el mètode de la velocitat radial.
En aquest sistema s’utilitzen espectròmetres de precisió per mesurar l’anomenat efecte Doppler. Quan un objecte s’allunya de nosaltres, la llum que observem es torna lleugerament menys energètica i, per tant, més vermella. Per contra, la llum es torna una mica més enèrgica i més blava quan l’estrella se’ns acosta.
“Per a l’anàlisi vam fer servir observacions de set instruments diferents recollides durant 20 anys”, ha explicat Ribas, en el que conforma un dels conjunts de dades “més grans i exhaustius” que s’han assolit mai per a estudis precisos de velocitat radial.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Entrevista a Ignasi Ribas, director de l’Institut Estudis Espacials” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/terricoles/terricoles-ignasi-ribas-dir-institut-estudis-espacials/|||” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”][/vc_column][/vc_row]
L’anàlisi de les dades va determinar que l’estrella Barnard s’acosta i s’allunya de la Terra a 1,2 metres per segon, aproximadament la velocitat a la qual camina una persona, fet que “s’explica molt probablement per la presència d’un planeta que hi orbita”.
“Després d’una anàlisi acurada, estem segurs al 99 % que el planeta és real, ja que és l’explicació que encaixa millor amb les nostres observacions”, ha assegurat Ribas. En tot cas, els investigadors continuen fent observacions per acabar de determinar la troballa sense cap ombra de dubte.
El telescopi Joan Oró, a l’Observatori Astronòmic del Montsec, és un dels equipaments que han participat en la troballa proporcionant mesures fotomètriques de l’estrella Barnard gairebé cada nit durant més de cinc mesos. Aquest seguiment, que s’ha fet de forma coordinada des de diversos telescopis, és el que ha permès descartar que el senyal trobat fos originat per la mateixa estrella i confirmar d’aquesta manera que es tractava d’un nou planeta, segons ha explicat Ribas. (ACN)
