Que algú ens digui que li sonem, o que li fem pensar en una altra persona és recurrent. Segurament ens assemblem a algú, o tenim trets similars a algun personatge famós i és fàcil fer-ne una associació. Però per primera vegada s’ha demostrat científicament que això podria no ser fruit de la casualitat.
Ho han fet els investigadors de l‘Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, després d’haver descobert l’explicació biològica de per què totes les persones tenen un doble sense cap relació de parentiu. L’estudi, publicat a la revista ‘Cell Reports’ dictamina que comparteixen característiques genètiques als gens que conformen els trets facials.
Segons els investigadors, aquest estudi, liderat pel catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut, Manel Esteller, podria ajudar a la identificació persones a partir del material genètic, que seria de gran ajuda en medicina legal i forense.
Quina explicació genètica dona l’estudi?
Gràcies a internet i les xarxes socials, on es comparteixin milions de fotografies globalment, s’ha evidenciat l’existència de cares replicades d’una forma molt més freqüent del que es creia.
Segons es detalla a l’estudi, les persones amb semblances raonables van ser subjectes a programes de reconeixement facial que van permetre descobrir parelles d’individus que eren gairebé indistingibles entre si. Després es va analitzar la seqüència d’ADN (genoma), el perfil epigenètic (mecanismes de regulació del genoma) i la composició de microbis (microbioma). Els resultats van ser sorprenents ja que van constatar que els dobles humans comparteixen variacions similars del seu ADN, particularment en els gens involucrats en la formació de la boca, el nas, els ulls, la barbeta i el front.
Les similituds van més enllà de la cara
Atès que actualment la població humana és de 7.900 milions i està molt més interconnectada, cada cop és més probable que es produeixin i es coneguin aquestes repeticions. I les similituds van molt més enllà de la cara, tal com apunta el Dr. Esteller: “Va ser curiós comprovar que la semblança d’aquestes parelles de dobles no només se cenyia als trets facials, sinó que, a més d’afectar altres propietats físiques (alçada i pes), també s’estenia a certs trets del caràcter i el comportament”.
