El clàssic de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, torna als escenaris del Teatre Romea fins al 16 de novembre, en una versió de Màrius Serra, i ho fa amb un equip en què trobem, entre d’altres, Rubén de Eguía i Judit Neddermann. L’intèrpret i la cantant han visitat el betevé directe per parlar de com és traslladar al segle XXI un text de fa 500 anys.
Tirant lo Blanc, l’heroi?
Tirant lo Blanc és un cavaller, un guerrer, un amant i un estratega, però és un heroi? Aquesta és una de les preguntes que travessen l’adaptació de l’equip liderat per Joan Arqué. Al llarg de les dues hores de l’espectacle veiem el seu protagonista encapçalant gestes èpiques i enfrontant-se a grans reptes, però també aplicant la brutalitat contra la població musulmana del nord d’Àfrica.
Si el text original de Joanot Martorell ja desmitificava la novel·la de cavalleria, atribuint a Tirant lo Blanc defectes i virtuts molt humans, la seva translació teatral insisteix a relativitzar un dels grans temes de la literatura medieval.
L’obra, estrenada al Grec Festival d’enguany, canvia el seu protagonista: si en el muntatge anterior Quim Àvila encarnava el cavaller, en aquesta ocasió és Rubén de Eguía qui es posa en la pell de Tirant lo Blanc, acompanyat de Laura Aubert, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis, Agnès Jabbour i, és clar, Judit Neddermann.
El moviment i la música
Tot i que Judit Neddermann ja havia treballat en un espectacle teatral, encarregant-se de la música de Canto jo i la muntanya balla, aquesta vegada la podem veure sobre els escenaris, acompanyant l’acció amb les seves composicions.
La narració d’aquest Tirant lo Blanc avança a ritme de música i del moviment coreografiat dels intèrprets, que donen una dimensió plàstica a una posada en escena construïda amb pocs elements. Amb la voluntat d’obrir-se al gran públic, la proposta que es pot veure al Romea aspira a acostar a les noves generacions tota la potència d’un clàssic de fa cinc segles que continua tan vigent com sempre.
