Coneixen com ningú el que passa rere cada porta de Ciutat Meridiana. Entre 2016 i 2019 hi van visitar prop de 2.200 llars (incloses també algunes de Torre Baró i Vallbona). D’aquí, el sobrenom, “picaportes”. Aleshores eren veïns i veïnes d’aquesta Zona Nord amb una missió minuciosa, la de localitzar entre el mateix veïnat famílies amb problemes de pobresa energètica i assessorar-les. Ara, el 2022, l’objectiu del projecte ha canviat, de la vulnerabilitat econòmica a la soledat no desitjada, però la filosofia és similar: ocupar veïns per ajudar els seus veïns.

De fet, la missió actual, batejada “Contra la soledat, un sol a casa”, és una conseqüència del projecte inicial, l’A-Porta, que va impulsar la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya). D’aquella auditoria es va concloure, per exemple, que un de cada 10 veïns de Ciutat Meridiana tenia la llum punxada. Però els “picaportes” també van sortir de les cases amb un altre diagnòstic que no tenia a veure amb la pobresa energètica.

El 10 % de veïns de Ciutat Meridiana podria tenir la llum punxada
La dada és fruit del treball dels “picaportes” per detectar casos de pobresa energètica

Un 30 % de persones soles

“En unes 700 llars es va detectar una situació de soledat, especialment entre la gent gran”, assegura la gerent de la CONFAVC i directora d’A-Porta, Alba Gómez. Això és un terç dels pisos visitats. Per això ara, l’esforç de la CONFAVC, a través de la cooperativa Ser Barri, se centra a mitigar aquest aïllament. De moment dona feina a tres treballadores, també veïnes de Ciutat Meridiana, perquè acompanyin 18 persones soles.

Dignifiquem la situació laboral de treballadores que es dedicaven a cures de forma precària”
Alba Gómez, directora del projecte A-Porta

La María Salines és una de les “noves picaportes”. Durant la setmana visita tres usuàries i les ajuda amb tasques de la casa, les acompanya a passejar i fer compres o simplement parla amb elles i les escolta. En realitat no és una feina desconeguda per ella.

La diferència és que abans la feia “en negre” i ara té un contracte i està donada d’alta a la Seguretat Social. “El que fem és dignificar la situació laboral de persones que ja es dedicaven a les cures, però que estaven treballant de forma precària”, destaca Gómez.

Un servei gratuït i en xarxa

“A més, ara ni tan sols he d’agafar el bus per anar a treballar”, assenyala Salines. Totes les persones que acompanya són també veïnes, com la Feli Rodríguez. Té 79 anys i en fa un que es va quedar vídua. “Estava força malament, només tenia ganes de plorar i d’estar al llit”, explica, “necessitava algú amb qui parlar, explicar-li les meves coses i fer passejos, perquè no sortia”. I això és el que fa cada dilluns quan la visita la María: “Anem a prendre cafè, faig que es relaxi i que rigui. Ara és una altra Feli”.

Necessitava algú amb qui parlar i sortir a passejar”
Feli Rodríguez, usuària

El servei és gratuït per als usuaris, segons el context econòmic de Ciutat Meridiana, un dels barris més empobrits de Barcelona. A més, es tracta d’un tipus d’acompanyament, sobretot emocional, que no s’ofereix des dels Serveis Socials. Això fa que la demanda sigui alta i que existeixi fins i tot una “petita llista d’espera”. De moment, el projecte continuarà com a mínim fins al desembre però, segons Gómez, “té futur el 2023 a Ciutat Meridiana i també en altres municipis”.

Veïns a la recerca de pobresa energètica
ENTREVISTA A ‘BÀSICS’