Centenars de passatges, la majoria de propietat privada, teixeixen la trama urbana de la Barcelona. Però el model de gestió és ben diferent entre si. El passatge de Robacols es manté gairebé ocult i permanentment tancat al Clot, mentre que l’accés és obert als passejants la major part del dia al de Permanyer, a la Dreta de l’Eixample, i el de Mulet, al Farró. Al passatge de Grazziella Pareto, al Guinardó, no els cal reixa perquè la via no té sortida, i fan gala de la seva vida en comunitat.
Passatge de Permanyer
A la Dreta de l’Eixample, el passatge de Permanyer parteix per la meitat l’illa de cases que hi ha entre els carrers de Pau Claris, Diputació, Roger de Llúria i Consell de Cent. Construït a mitjans del segle XIX, la propietat és privada però l’accés és lliure durant els dies laborables de vuit del matí a vuit del vespre. Un porter gestiona l’accés dels veïns i els treballadors a les cases d’estil anglès, algunes reconvertides en oficines: “És un luxe viure i treballar aquí“, explica una empleada de la clínica dental que hi ha al passatge.
Passatge de Mulet
Un cartell indica al passatge de Mulet, al barri del Farró, que no s’hi pot entrar a passejar el gos. Els veïns gestionen la reixa d’accés al recinte: la mantenen oberta entre setmana, mentre que els dissabtes a la tarda i els diumenges sol estat tancada. “Aquí també netegem nosaltres el carrer, per això hi ha cartells per evitar les defecacions dels gossos”. La via, oberta a meitats del segle XIX, fa poc més de 100 metres i comunica els carrers de Saragossa amb Vallirana.
Passatge de Robacols
Robacols és un model de passatge diferent, amb l’accés gairebé ocult al carrer de Rosend Nobas, al Clot. És un passatge també privat, però tancat permanentment, i on els veïns conserven una certa vida de relacions en comunitat. “És com estar en un càmping“, explica en Pol, un dels llogaters que hi té casa. La via es va construir al segle XIX per allotjar els pagesos i obrers de les fàbriques de la zona.
Passatge de Graziella Pareto
Entre el carrer de la Indústria i de Còrsega s’obre el passatge de Graziella Pareto, una via sense sortida i d’accés lliure on els veïns també es coneixen entre si i fan àpats conjunts: “Els divendres toca sopar entrepà de llom i formatge“, expliquen. La propietat és privada, el tros de carrer de davant de cada una de les cases pertany a cada veí, i això fa que el paviment del terra canviï mentre s’avança per la via.
