Què hi ha rere la reixa que tanca el número 37 del carrer de Rossend Nobas, a tocar del Parc del Clot? Només si comptes amb el vistiplau dels veïns que hi viuen podràs accedir al passatge de Robacols. En travessar el tancat i passar per sota la galeria de l’edifici amb façana al carrer, arribaràs a aquesta via, que conserva unes relacions entre els veïns poc usuals enmig de Barcelona: “Recordo les nits de cartes a la fresca a l’estiu, on els qui volen surten a jugar fins a la matinada”, explica l’Encarna Plaza, que hi viu des de fa 63 anys.
“És com una espècie de càmping”
Un dels veïns de l’Encarna és en Pol Bolívar, que descriu el tipus de relacions que hi ha al passatge de Robacols com “una espècie de càmping”. Aquí no és estrany seure en una de les taules dels patis de les casetes que ocupen al carrer i fer-la petar amb el veí: “La vida és certament més tranquil·la. És un espai perdut i estrany on tenim una convivència compartida. Pot venir el de la casa del costat i fem unes cerveses al pati”, explica en Pol. “Com que soc de poble, m’agrada viure aquí, perquè si passa alguna cosa ens ajudem”, diu l’Encarna.
Casetes del segle XIX per allotjar-hi els pagesos i obrers
Robacols està format per nou cases unifamiliars amb planta baixa i primer pis, amb accés des del passatge, en què els veïns aprofiten per posar-hi taules i cadires, plantes o fins i tot una barbacoa. La via es va obrir al segle XIX per allotjar-hi els treballadors de les indústries ferroviàries i pagesos dels camps de la zona.
Lloguer de 75 € al mes: “Un regal, no?”
Tot el conjunt és de propietat privada, i els inquilins hi viuen de lloguer. En el cas de l’Encarna, de renda antiga: “Vaig entrar pagant 100 pesetes al mes, i s’ha anat actualitzant. Ara són 75 €. Un regal, no?“. En Pol, en canvi, no les té totes. Tem que quan se li acabi el contracte de lloguer no l’hi renovin, i per això agraeix que ara té temps lliure per gaudir de fer vida a Robacols.
