“És molt fàcil: tres dards, tres globus i t’endús el que vulguis!”. I immediatament després d’aquest reclam, l’Emilio Velasco fa sonar amb energia la campana perquè tothom passi per la tómbola de la Festa Major del Poblenou. “No ho podré deixar mai. M’hi guanyo la vida i, a sobre, em fa molt feliç“, explica. Ell és qui ara està rere el taulell de la mítica tómbola Velasco, després que l’atracció hagi passat de generació en generació. La majoria de firaires que aquests dies porten la diversió al barri coincideixen: la fira és més que una feina.
Es podria dir que la veu més autoritzada per confirmar que treballar entre atraccions és un estil de vida és la Francisca Maya, més coneguda com a Paqui. Fa núvols de sucre sense parar entre canalla i seguint els passos de la seva mare. “Tinc 76 anys i he passat tota la vida a la fira. Per mi ho és tot: hi he nascut, m’hi he casat i hi he tingut fills“, diu. De fet, no pensa ni a jubilar-se: “Em moro! A casa no hi puc estar”. La Míriam Lozano, més jove, tampoc no s’imagina un dia a dia sense el seu estimat Tren de la Bruixa. És la tercera generació que el fa funcionar.
“Això és com un poble! Tots ens coneixem, tots som família!“, exclama la Míriam. I la frase és ben certa, perquè als comandaments del tren li fa costat el seu marit, el Marc Vives, que els dies previs a la Festa Major ho muntava tot a contrarellotge. “Els meus pares, els meus avis… Ens hem dedicat al mateix. Quan érem joves, quan tornàvem de l’escola veníem aquí a ajudar. És la meva feina, és la meva passió”, afirma. Veure el tren en marxa és un autèntic festival: grans i menuts amb les mans amunt, les bruixes fent ensurts a tort i a dret i la música ben alta.
La fira és la meva feina, és la meva passió”
Una vida que antigament era nòmada
Leonardo Méndez, propietari del grill Santa Babi, recorda que, malgrat que la fira és més que una feina, abans era un món completament diferent. “Antigament érem nòmades, vivíem a la caravana i encara fèiem més pinya. Tots els nens i nenes de la fira anàvem a l’escola junts o la guarderia, per exemple”, afegeix. Tant ell com la majoria de firaires tenen estudis superiors per si els cal canviar l’ofici, però Méndez reconeix que sempre li han atret àmbits propers, com ara la ferreteria.
La Barceloneta, sense fira per la Copa Amèrica
Sobre la situació del sector, l’Emilio i el Leonardo coincideixen a dir que és un moment complicat. Segons expliquen, cada ciutat i cada poble té una regulació específica per a les fires, i això els fa anar de corcoll. Tampoc no ajuden les queixes per soroll dels veïns o les obres. Al Poblenou han hagut de reduir parades per treballs a la via pública i la Barceloneta aquest any no tindrà atraccions: “No ens han deixat coexistir amb la Copa Amèrica i no ho entenem”, critica Méndez. Demanen preservar les fires perquè consideren que “també són cultura”.
