El palmarès de Maria Planas com a entrenadora de bàsquet impressiona: set Lligues estatals i sis Copes de la Reina amb diversos equips, i sobretot el mèrit de ser una pionera. Una dona no havia dirigit mai una selecció espanyola de bàsquet, en aquest cas la femenina, abans que ella entre el 1979 i el 1985. Però tampoc després s’ha repetit la història. “No m’agrada ser l’única, això vol dir que no progressem”, diu qui és també primera dona catalana i espanyola a entrar, el 2022, al Saló de la Fama de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA). L’any passat també va rebre el Premi Dona i Esport de l’Ajuntament de Barcelona.
A més d’agrair aquests reconeixements, Planas es mostra, als 87 anys, orgullosa i també partícip dels èxits que ha assolit darrerament el bàsquet femení, tant de clubs com de seleccions.
No vaig guanyar cap títol internacional però sí que vaig aconseguir posar-hi unes primeres pedres”
Reivindica, a més, el paper d’altres pioneres, com Encarna Hernández, i també que justament una dona, l’exjugadora Elisa Aguilar, ocupa per primer cop des de l’octubre la presidència de la Federació Espanyola de Bàsquet.
Fotografies procedents de: Fundació del Bàsquet Català. Fons Història Oral, Maria Planas
Irritació masclista
Obrir camí, però, va tenir un cost per a Planas, el del menyspreu masclista per part d’alguns companys entrenadors. “Un cop van venir expressament on estàvem concentrades per dir-me que jo no podia dirigir una selecció perquè era dona”, explica. Eren, sobretot, rivals de les mateixes categories estatals en què ella competia. En canvi, “els tècnics d’elit que entrenaven homes sí que em respectaven”.
Jo passava dels que em menystenien. Els deia: ‘Si vols arribar on soc jo, espavila tu’”
Planas va ser, de fet, capdavantera gairebé també internacionalment. Recorda que només els Estats Units tenien una dona seleccionadora quan ella va començar. De seguida en van tenir també Hongria o la Unió Soviètica. Però això no va impedir que un àrbitre la fes callar durant un partit perquè no pensava que ella fos l’entrenadora.
Una trajectòria d’èxits
Canvis a la federació van privar Planas de continuar com a seleccionadora, però els anys següents va demostrar el seu domini en aconseguir encara diversos campionats per a clubs de Tortosa i el Masnou, com ho havia fet anys enrere amb el Picadero. Històrics són també els cinc ascensos consecutius amb el primer equip que va entrenar, la Penya Esportiva Montserrat (PEM), del Guinardó, on s’havia introduït en el món del bàsquet i on va conèixer Eduard Portela, el seu marit, president de la Lliga ACB durant més de dues dècades.
