El 25 de desembre del 1970 Carme Nieto (Barcelona, 1948) debutava com a jugadora al Futbol Club Barcelona Femení. Amb el seu equip, van ser pioneres d’aquesta competició a la ciutat i a tot Catalunya. Aquest dimecres, que el Barça ha superat el Reial Madrid per 5 a 2 en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions -i ha batut el rècord del món d’assistència en un partit de futbol femení-, Nieto ha fet balanç en una entrevista al bàsics’ de com ha evolucionat l’esport durant aquests 50 anys. “Ahir la gent es va llançar, hi havia un ambient especial, no oblidaré l’arribada de l’autocar, es veia tot ple”, ha descrit Nieto, que, ha admès que a ella i a la seves ex-companyes d’equip “després de tants anys ens va caure alguna llagrimeta”.

Gairebé totes les integrants de l’equip pioner van ser al Camp Nou per viure aquest moment. “Sense dir-nos res, vam fer una pila de mans per recordar els nostres inicis, sentíem orgull”, ha recordat Nieto, que considera que al llarg dels anys la disiplina ha canviat molt. Quan vam començar nosaltres, ens havien arribat a dir que si jugàvem a futbol, com a dones no ens podríem quedar embarassades”, ha apuntat.

Per Nieto és molt difícil fer una comparació del joc tècnic que impartien aleshores amb l’actual. “Les diferències són molt grans, no ens podem avaluar amb el nivell de tecnicisme actual, “la competició ha evolucionat i el primer equip del Barça llavors era amateur, hi havia algunes noies més preparades perquè havien fet atletisme, però en aquella època ningú no s’imaginava que ens podíem dedicar a jugar a futbol.”

L’afició al futbol li ve de família

Una d’aquestes principals diferències que Nieto ha detectat al llarg dels anys és que el respecte per les jugadores ha trigat a arribar. “Moltes entrenàvem d’amagat, no estava ben vist per les famílies i fins i tot ens canviàvem el nom per participar en partits”, ha indicat Nieto, que recorda que les esportistes eren objecte “d’acudits grollers“, els deien que “tornessin a casa a rentar els plats”, i fins i tot les tocaven des de les grades si feien alguna jugada a prop.

A Nieto l’afició al futbol li va arribar de jove i per tradició familiar. “Jo treballava i entrenava durant les vacances. L’afició al futbol li ve de família. Jugava al carrer Bonaplata de Sarrià amb el meu pare, que era jugador de l’Europa i amb el meu germà, que jugava a l’equip del barri”, ha explicat.

Nieto ha apuntat que ella no pensàva en què li depararia en un futur jugar a futbol. Tot va començar amb un anunci de “es busquen noies per jugar a futbol’ en un diari. L’únic objectiu de la crida era jugar un partit, però els va anar tant bé que “nosaltres vam voler seguir”.

“L’Alèxia Putellas sempre ens recorda”

L’ex-futbolista s’ha mostrat orgullosa del creixement del Barça femení. “Agraeixo a l’equip actual que sempre ens donin les gràcies perquè diuen que sense nosaltres no haguéssin arribat fins aquí. I la veritat és que ens agradava el futbol, ​​però no teníem ni idea de jugar. Jo quan vaig als entrenaments i veig tot el que ensenyen a les jugadores sento orgull. S’ha crescut molt en aquest aspecte”, apunta, dos dies després d’una victòria que ja ha quedat per la història.