Ferrer, professor de biogeografia a la Universitat de Barcelona, ha explicat una anècdota com a exemple de la intel·ligència de les gavines. És el cas d’un exemplar, molt rar a Barcelona, que va “aparèixer el 2012 a l’escola Lestonnac per menjar, a l’hora del pati, les restes dels esmorzars dels nens”. Segons Ferrer, des de llavors la gavina torna cada setembre -quan comença el curs escolar- i marxa al juny -quan acaben les classes-. “És un animal que ha après i, cada any, torna a l’escola” ha afegit.
El biòleg ha explicat també que el primer niu de gavines a la trama urbana de Barcelona es va instal·lar el 1980 al Seminari Conciliar del carrer de la Diputació. Ara hi ha 500 parelles d’aquestes aus, “en total, entre 1.500 i 2.500 exemplars”.
Canvi de dieta
Segons Ferrer, el gavià -exemplar gran a diferència de la gavina, que és més petita- s’ha anat adaptant als recursos humans. Així, inicialment, aquestes espècies costaneres només s’alimentaven de despulles de peix, però ara s’han acostumat a menjar als abocadors. “Les gavines de Barcelona s’alimenten als tres grans abocadors de l’àrea metropolitana” perquè “en només 20 minuts a l’abocador tenen cobertes les necessitats” i després tornen a la ciutat.
El biòleg també ha volgut defensar el paper de les gavines a la ciutat. Ha reconegut que tenen aspectes negatius -com l’agressivitat, sobretot a la primavera, quan estan criant-, però també d’altres de positius. “A Barcelona tenim un problema important amb els coloms -la densitat d’aquestes aus és elevada- i alguns gavians s’han especialitzat a caçar coloms. Això vol dir que estant ajudant a controlar una plaga, a més de reduir les restes orgàniques que en puguin haver al carrer” ha dit Ferrer. “Hem de canviar aquesta tendència a classificar els animals en bons i dolents” ha afegit.
