betevé està d’aniversari, compleix 30 anys des de la primera emissió, el 3 de novembre del 1994. El mitjà de comunicació públic sempre ha estat acompanyat de professionals de renom que han ajudat a fer escola a través dels programes d’autor com el cas de Telemonegal. Ferran Monegal ha apostat en una entrevista al bàsics per “pensar en una televisió metropolitana”. Explica que li agrada molt la col·laboració de la cadena pública amb la XAL i que estendre’s per la metròpoli significaria arribar a cinc milions de persones. A més, ha fet una crida a Jaume Collboni: “Què vol fer l’alcalde de Barcelona amb betevé?“, ja que assenyala que aquesta és la pregunta fonamental per mirar el futur del canal.
“Estem treballant un nou projecte de televisió”
Telemonegal es va estrenar el 2003 i va estar 10 anys en antena capitanejat pel crític televisiu. L’únic programa que analitzava la televisió des de la televisió i per on van passar noms com Pepe Rubianes, Maruja Torres, Concha Velasco, el Gran Wyoming, Montserrat Caballé o Julia Otero. Ara, el crític mira al futur i explica: “Estem treballant un nou projecte de televisió”. Tot i això, ha alertat: “A la televisió, la gent gran no la volen, tot i que tenen l’audiència de la gent gran”.
Telemonegal tenia públic, 18 persones que hi acudien pel seu compte “i només se’ls donava una ampolleta d’aigua”. Aquest públic reconeixia un diccionari propi del presentador amb paraules i frases mítiques com “Alerta!”, “Criatures televisives”, “La ratomàquia de ‘Gran Hermano'”. Un programa que va fer audiències del 8 i el 9 % i que “fèiem l’informatiu comparat”, una manera de veure com s’explicava la mateixa notícia en diferents canals. No s’ha oblidat de recordar el seu vell amic Papitu, el canari flauta: “Encara està la gàbia, ens mira des de casa”.
La cobertura de València: “Sembla que no és important ensenyar la catàstrofe”
Monegal ha analitzat la cobertura que s’està fent aquests dies de la catàstrofe de la DANA a València i considera que a les televisions hi ha un “‘star system’ per part dels periodistes i sembla que de vegades no és important ensenyar la catàstrofe, sinó que una criatura televisiva sigui allí”. I apunta que de vegades, els periodistes no volen ser el missatger sinó el protagonista. I ha de ser a l’inrevés, assegura. També ha criticat els tertulians i ha definit aquest format: “La tertúlia és un instrument d’intoxicació de primera magnitud”.
El crític ha volgut incidir en el paper de les xarxes socials i les ha definit com un “campi qui pugui”. “Han obert la porta a la manipulació i a la intoxicació massiva“.
“La televisió convencional no està morta”
Pel que fa a la televisió convencional i com està apostant pels joves, Monegal creu que és cert que hi ha una certa tendència per captar el públic jove, s’estan fent fórmules de programes musicals o molta connexió amb els “influencers”, però també veu com es continua emetent Gran Hermano amb bones audiències. El crític afirma: “La televisió no està morta”. Alhora, sí que creu que s’ha d’agilitzar i depurar, que ha de ser un lloc creïble.