Les coses bones, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana s’ha fixat en els molts barcelonins que arriba la fresca i agafen el cistell i pugen a la muntanya a buscar bolets, però a la ciutat també en tenim, al Parc Natural de Collserola acull diferents tipus de bosc. També ha enfocat la lupa optimista en el ball de diables, una tradició que s’ha recuperat després de 140 anys i, finalment, el tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, explica la seva cosa bona.
1. Pixapins, bolets i prudència
Acaba l’estiu i arriba aquell moment en què estàs passejant per la muntanya i de cop apareix algú ple de fulles que carrega un cistell més o menys ple de bolets, explica Márquez. Ha arribat l’hora dels boletaires, una tradició molt arrelada al nostra país que el periodista afirma que té entre els seus acòlits a molts pixapins de Barcelona i recorda que cada any hi ha notícies de gent que es perd o que es fa mal practicant la recol·lecció dels bolets. Per això, el cos d’Agents Rurals, ha compartit un vídeo a les xarxes amb alguns consells.
Márquez explica que tot i que no omplirem el cistell com al Berguedà o el Ripollès, a Barcelona també podem trobar bolets en els diferents tipus de bosc que hi ha al Parc Natural de Collserola. Però recorda que entre els senglars i la massificació humana, no és tan fàcil com en llocs menys transitats.
I què podem trobar a Collserola? Tenim bàsicament boscos de pins i boscos d’alzina, cosa que fa que la varietat creixi. A l’alzinar és possible trobar rossinyols i en el cas de les pinedes, rovelló i pinetell.
En menor mesura, diuen el micòlegs, la ciència que estudia els fongs, podem trobar ou de reig, bolet molt apreciat que demana sòls silícics i boscos d’alzina surera o d’alzina, cosa que redueix força les opcions de trobar-lo a Collserola.
Anem a buscar bolets. Però què hem de dir, arrencar o tallar bolets? Arrenquem bolets, ni tallem ni cacem.
Si algú pensa que és pioner en això de buscar bolets a Collserola, o no s’acaba de creure que n’hi hagi, s’equivoca, podem anar a principis del segle XX, a l’Arrabassada.
Si avancem 20 anys, l’any 1954, “en boscos propers a Barcelona” es va trobar aquest bolet gegant. Segons l’Arxiu Municipal, pesava 15 kg.
També a la ciutat es buscaven bolets. Als anys 80, a Sant Andreu, es convocava aquest concurs urbà.
2. El ball de diables, 140 anys després
Aquest divendres és el tret de sortida de les Festes de la Mercè i Márquez vol deixar clar que és fan del cartell de la festa que tanta polèmica va generar el juliol quan es va presentar. És obra de la productora barcelonina CANADA i és la primera vegada que la imatge transcendeix al món gràfic i salta al món audiovisual amb un curt de dos minuts i mig que explica la història d’un nen que no para de plorar i que només es calma amb la cultura popular. De fet, explica que el cartell va aconseguir el que s’espera cada any: polèmica i debat.
I una de les activitat que es podrà tornar a veure a les festes de la ciutat és el ball de diables. L’Antic Gremi de Revenedors ha recuperat la dansa tradicional de foc i música 140 anys després de l’última referència a la ciutat.
Qui la vulgui tornar a veure, està previst que la dansa torni el 27 de setembre per les Festes de la Mercè.
3. La cosa bona… d’Albert Batlle
Aquest dimarts va visitar el plató de bàsics, el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, per parlar de la Mercè, la cultura de la navalla i la seguretat de la ciutat. Batlle també és el regidor de Ciutat Vella, per això, Márquez considera que és un dels regidors que més deu treballar dels 41 que formen el ple de Barcelona. El regidor de Seguretat ha deixat la seva cosa bona: “És una bona notícia la coordinació que hi ha amb el conjunt de forces policials”.
