‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en l’accés a dades, en concret en el fet que l’Ajuntament ha començat a compartir les xifres mensuals de contaminació a Barcelona. També s’ha fixat en les fotografies de Ginés Cuesta, retratista de Verdum, i la seva vocació de buscar la bellesa en allò quotidià. I per acabar, destaca l’aprovació del prec d’ERC perquè les botigues de records deixin de vendre samarretes amb missatges ofensius, amb continguts homòfobs i sexistes.
1. Contaminació atmosfèrica, dades transparents
Márquez explica que va rebre un missatge de Miquel Ortega, físic i doctor en ciències ambientals, en què celebrava que “l’Ajuntament per fi hagi començat a compartir les dades mensuals de contaminació a Barcelona” pel que fa al NO2 i a les partícules en suspensió. Pel periodista, tot el que tingui relació amb la transparència i l’Administració pública és ja de per si una cosa bona. I la contaminació atmosfèrica, “que la patim i no sempre la veiem”, no n’és una excepció.
L’Ajuntament té al seu web un mapa en què pots veure l’evolució del NO2 des del 2018 fins al 2022. Ortega explica que hi ha poca cultura política d’informar en temps real sobre la contaminació. Però reflexiona que, en temps de certs negacionismes, la transparència és sinònim de ciència i de lluita contra les “fake news”.
2. Ginés Cuesta i el Verdum quotidià
Márquez considera que determinats barris de Barcelona arrosseguen estigmes terriblement infantils, tant per la part alta com per la part baixa. Però aquests últims són els que més ho pateixen i creu que de manera més injusta. Verdum, al cor de Nou Barris, n’és un. Hi viuen 12.000 persones i és un triangle format per la via Júlia, la ronda de Dalt i carrer de l’Artesania.
Es tracta d’un barri desenvolupat sobretot a partir dels anys 50, quan a Barcelona es va celebrar el Congrés Eucarístic i les autoritats van triar la Diagonal per fer-hi molts actes. Problema: hi havia barraquistes. Solució: els van enviar a la perifèria, a Verdum. Això va fer que es construïssin les conegudes com a Cases del Governador i s’hi van acabar instal·lant barraquistes no només de la Diagonal, sinó també de la Barceloneta, el Somorrostro, Glòries i Montjuïc. Es van fer 906 habitatges, de poc més de 20 m², amb uns materials de molt mala qualitat.
Pel periodista, la cosa bona ja és de per si la lluita del barri per aconseguir que aquelles cases de paper es convertissin, a partir dels anys 80, en edificis ben fets amb habitatges de 70 m². Però ha volgut fixar la mirada en el retratista de Verdum Ginés Cuesta, nascut l’any 1945 i mort l’any passat, als 78 anys.
Verdum deu tenir un munt d’històries tristes, però també de superació. Ginés Cuesta n’era un dels protagonistes. Vivia amb dos germans, la mare vídua i l’àvia al poblat de casetes del carrer de Cabrinetti i van ser de les famílies reallotjades a Verdum pel Congrés Eucarístic del 1952. “Temps en què qui gentrificava era Nostre Senyor…”, ironitza Márquez.
La feina de Ginés Cuesta, que fa uns 15 anys va donar la seva obra a l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, s’ha recollit en un llibre de fotografies que deixa clara la seva vocació de buscar la bellesa en allò quotidià. Isabel Segura és l’autora del llibre ‘La Barcelona fotografiada de Ginés Cuesta’.
Aquestes imatges ajuden a ser conscients de la provisionalitat en què vivien aquells milers de persones en barris pensats per als barraquistes i per allotjar tota la immigració que va començar a venir a Barcelona.
L’any 2019 es va posar una placa de record al safareig de les Cases del Governador, que exercia gairebé de casal de barri, per a dones, òbviament, remarca el periodista. Explica que el safareig va desaparèixer el 1999… No fa tant que van canviar les coses.
3. Estop “souvenirs cutres”
Aquest dimecres, la Comissió d’Economia i Hisenda va aprovar “una cosa que em sembla important i que té a veure amb l’autoestima, la dignitat i la imatge d’aquesta ciutat“, diu Márquez.
ERC va fer un prec al govern del PSC en què demanava que les botigues de records turístics deixessin de vendre samarretes amb missatges ofensius, amb continguts homòfobs i sexistes.
El tinent d’alcaldia Jordi Valls va acceptar el prec i va recordar que la ciutat té des del 2008 un pla especial d’ordenació als establiments comercials destinats a venda de “souvenirs”. Però va admetre que hi ha un component de subjectivitat que no ho posa fàcil. De fet, va deixar clar que serà un maldecap per als serveis jurídics.
