Els carrils bus de Barcelona estan mal dissenyats. Ho diu el president de l’associació Promoció del Transport Públic, Ricard Riol, i ho certifiquen els conductors d’autobús. “Has de trepitjar la línia per poder treballar amb seguretat” diu en Juan Ramiro, delegat de la CGT d’Autobusos. Riol afegeix que els carrils necessitarien una amplada mínima de 3,20 metres. “El bus no és un transport guiat -amb vies, com el tramvia-, va fent oscil·lacions horitzontals i, per això, ha de tenir uns marges per evitar envair altres carrils i agafar una velocitat comercial més competitiva” explica.
Pel president de la PTP, la raó d’aquests carrils tan estrets s’ha de buscar “en la tradició que els carrers de l’Eixample han de tenir quatre carrils de circulació i això no és possible”. “Com que no volem tocar el cotxe, s’han fet uns carrils bus de compromís” explica. Per Riol, un carril bus ideal, a més de ser ample, hauria d’estar segregat i disposar d’una regulació semafòrica que prioritzés l’autobús. Només així, diu, el transport públic podria guanyar velocitat, millorar la freqüència i ser més rendible. “Si anés més ràpid, podria fer més viatges i això vol dir que amb menys vehicles, es podria donar un servei millor. És també un tema de gestió dels recursos públics” afegeix.
