Fa més d’un segle a Barcelona, entre finals del segle XIX i el primer terç del XX, hi va haver un època en què a la ciutat hi havia un bon grapat de bars i cafès que no van sobreviure al pas del temps però que, si encara existissin avui, serien considerats dels més emblemàtics de la ciutat. Entre aquests negocis hi havia des de quioscs a peu de carrer fins a grans cafès que en alguns casos tenien capacitat per a prop d’un miler de persones.
La Barcelona dels quioscs
Un tipus de bars que han desaparegut són els quioscos de begudes modernistes que hi havia a peu de carrer. El més conegut era el de la Rambla, que va ser el primer que es va instal·lar al passeig, el 1878. S’hi bevia a peu dret i era un dels punts de trobada dels aficionats al Barça de Canaletes, que hi feien tertúlies futbolístiques mentre prenien alguna cosa. L’espai es va reformar en diverses ocasions i el 1951 va ser enderrocat per tal de prioritzar el pas dels vianants. No va ser l’únic quiosc en funcionament, n’hi va haver en altres carrers com la Gran Via de les Corts Catalanes a l’altura del carrer de Villarroel i també del passeig de Gràcia, i a la plaça de la Universitat.
La Barcelona dels grans cafès
Un altre tipus de bars que van proliferar amb èxit van ser els de gran format i en alguns casos amb una estètica pròpia de palaus senyorials. Un va ser el primer bar que va existir a la plaça de Catalunya, el Café del Siglo XIX. Va obrir el 1888, quatre dies abans de l’estrena de l’Exposició Universal. I, de fet, aquest va ser el motiu pel qual Artur Vilaseca va posar en marxa aquest negoci. Popularment se’l coneixia com La Pajarera i era punt de trobada de la burgesia, intel·lectuals i artistes com Domènech i Montaner. El 1895 va tancar quan es va urbanitzar la plaça i el propietari va decidir obrir un altre local a la mateixa plaça a l’altura del passeig de Gràcia. El lloc es va batejar com a Café Colón i era un edifici de dues plantes, amb capacitat per a 1.500 persones i 27 taules de billar que va existir fins que el 1902 es va tirar a terra per fer-hi l’hotel amb el mateix nom. Era un dels cafès de gran format senyorial a la ciutat de la mateixa manera que ho van ser negocis com el Café Novedades i el Maison Dorée. El Novedades estava situat davant del Colón, tenia 160 taules, sala de billar i una tribuna per a una orquestra. El 1912, però, va abaixar la persiana. Pel que fa al Dorée, se situava al carrer de Rivadeneyra, era un dels més luxosos de Barcelona i disposava de menjadors privats i una sala de banquets per a 300 persones. I va ser el primer local amb portes giratòries de la ciutat.
El Torino de Gaudí i Puig i Cadafalch
El Modernisme formava part de molts locals de la ciutat i un gran exemple va ser el Torino. El 1901 un italià que era representant dels vermuts Martini va venir a Barcelona per popularitzar la beguda a casa nostra. Aquí va decidir obrir un local al carrer d’Escudellers i l’èxit el va empènyer a obrir un altre establiment al passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Per fer el local es van contractar grans artistes d’arreu, entre els quals hi havia Gaudí i Puig i Cadafalch. Només 10 anys després d’obrir va morir el propietari i amb ell, el negoci. Amb el pas del temps es va convertir en una joieria i el bar d’Escudellers ha perdurat en el temps però amb un altre nom i sense el mateix esperit.
El Café Español, el més gran de l’estat
Un dels locals més concorreguts era el Café Español. Va obrir a l’avinguda del Paral·lel el 1895, un any després de la inauguració de la via, i se situava a tocar del Teatre Arnau. Inicialment era més petit però es va anar ampliant fins a ocupar tota una travessia i ser considerat el més gran de l’estat espanyol. A la planta baixa tenia 50 taules de billar i entre la seva clientela hi havia gent com Pablo Picasso i Isidre Nonell.
