La DANA està deixant acumulacions d’aigua molt importants i també inundacions pel desbordament de rius, rieres, torrents o barrancs. Amb el canvi climàtic, els esdeveniments meteorològics extrems seran més freqüents i intensos i si s’ha construït a les vores de rius i de rieres pot significar un agreujant davant d’episodis com el què s’ha viscut a València.
En una entrevista al bàsics Pere Buixó, cap de l’Àrea de Prevenció del Risc Geològic i Geotècnia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha explicat que l’ACA determina àrees amb risc potencial d’inundació (ARPSIS) que tenen en compte el perill que és la inundació i l’element vulnerable que són els edificis: “A Barcelona no hi ha zones de risc potencial d’inundació” ha assegurat.
Quan parlem de risc, l’expert explica que s’han de tenir en compte tres factors: el perill, que en aquest cas és la riuada; l’exposició, que seria viure-hi; i la vulnerabilitat, per exemple habitatges amb una construcció deficitària. De fet, assenyala que “totes les zones altament ocupades prop de les lleres dels rius són zones que s’anomenen de risc hidrològic”.
Dels 60 als 80 es va construir en zones inundables
Ha recordat que tenim un territori que durant els anys 60 i 80 hi va haver un boom de la construcció en un moment que no hi havia les regulacions actuals i es van “ocupar zones sotmeses al perill de la inundació que ara no podrien ser ocupades”. Buixó considera que viure-hi suposa un risc.
“Barcelona ja no té un problema d’inundabilitat, sinó de drenatge urbà”
L’origen de Barcelona és un turó ubicat on ara hi ha la plaça de Sant Jaume, però a poc a poc la ciutat es va estendre pel pla de Barcelona. Aquesta zona estava tallada per rieres que van quedar soterrades o agafades per col·lectors i “la ciutat ja no té un problema d’inundabilitat, sinó de drenatge urbà”. “Les dues zones més propenses a tenir problemes de drenatge a Barcelona són Ciutat Vella i per on baixa l’antiga riera d’Horta”.
A més, la ciutat té unes conques del Llobregat i el Besòs molt amples amb una capacitat per recollir aigua i en les zones planes hi ha capacitat de desbordament. D’aquesta manera, com que la riuada ve de capçalera sempre hi haurà un temps per l’avís.
El més important previsió i simulacres
Les pluges cada vegada més intenses i freqüents han de fer repensar les ciutats per fer-hi front ja que “hi haurà un moment que la natura les sobrepassarà“. El més important en un episodi extrem és preservar la vida de les persones i per Buixó és bàsic tenir previsió per poder avisar a les persones i preparar-se amb simulacres de riuades: “Les pèrdues materials són difícilment evitables, però les humanes sí”.
Un mapa de l’Agència Catalana de l’Aigua mostra la probabilitat d’inundacions en determinades zones d’aquí a 10 anys, 100 i 500. Per exemple, d’aquí 100 anys, en una hipotètica inundació de la llera del Besòs podria desaparèixer una part del nus de la Trinitat i també zones del barri de la Verneda.
