La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquests dies marcats per les inundacions al País Valencià, el periodista ha volgut fer memòria i recordar les inundacions que més han marcat Catalunya fins ara: les riuades del 1962 al Vallès, un episodi catastròfic que va deixar centenars de víctimes mortals i amb unes imatges que recorden molt les que veiem aquests dies als telenotícies.
La nit del 25 de setembre: més de 200 litres en tres hores
Va ser durant la nit fatídica del 25 de setembre del 1962 quan la pluja va colpejar el Vallès Occidental i va deixar més de 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores. La intensa tempesta va fer que les rieres i el riu Ripoll multipliquessin el cabal. Les xifres oficials de l’època, sota el règim franquista, van calcular més de 600 defuncions, però s’estima que realment van superar el miler, comptant-hi els desapareguts.
A Terrassa van perdre la vida 327 persones; a Rubí, 260; a Sabadell, 47; a Molins de Rei, 36; a Montcada i Reixac, 30 i a Ripollet, 13, tot i que mai va existir una dada oficial i consensuada.
Va ser una jornada de precipitacions que amb el pas de les hores va anar acumulant aigua. Els rius de la zona, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que es van trobar. El barri de les Arenes, a Terrassa, l’Escardívol, a Rubí, i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota la riuada.
Cabals d’aigua màxims
Rius i rieres van assolir grans cabals màxims estimats: 1.750 m³/s a la riera de les Arenes a Rubí, 2.000 m³/s al riu Ripoll a Sabadell, 3.200 m³/s a Ripollet i 5.000 m³/s al Besòs a Sant Adrià de Besòs.
Terrassa i Rubí van ser les poblacions més afectades, però la duresa de les aigües va arrasar altres localitats del Vallès Occidental com Sabadell, Cerdanyola, Sant Quirze, Matadepera, Montcada i Reixac i Ripollet.
Habitatges autoconstruïts prop de les lleres
La riuada va ser responsable de la destrucció, però també, la geologia de la zona i apunten estudis, les condicions dels habitatges també hi van tenir molt a veure. Moltes cases eren d’autoconstrucció i no van suportar l’embat de la força de l’aigua. En aquests habitatges hi habitaven milers d’immigrants que es van establir a les poblacions industrials de la conca del riu Ripoll i la riera de les Arenes, on s’havien construït edificis industrials cada vegada més grans a la llera del riu.
Solidaritat de la gent i record
La resposta de la gent va ser immediata. Joaquín Soler Serrano va engegar a Ràdio Barcelona una campanya per recollir aliments, material i diners per ajudar les víctimes. Va aconseguir 30 milions de pessetes en nomes cinc dies. El govern franquista també va aportar efectius per ajudar a la recuperació i va construir edificis per reallotjar els damnificats.
Per recordar els fets s’han aixecat monuments en record de les víctimes en diverses de les poblacions afectades.
