La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana passeja pel passat de la plaça del Diamant i en repassa la història, la novel·la i la pel·lícula, un film que va convertir aquest punt de trobada gracienc en un plató de cinema durant tres mesos.
Nom de pedra preciosa pel joier que va urbanitzar-ne els terrenys
La del Diamant és una plaça del barri de la Vila de Gràcia de Barcelona. El nom deriva del responsable de la urbanització del terreny, que era joier i el 1850 va donar nom de pedres precioses als carrers i a la plaça de la zona on eren les seves propietats: Maragda, Or, Robí, Topazi i Diamant.
Des de l’any 1914, la plaça del Diamant va començar a muntar el tradicional envelat de la Festa Major de Gràcia, un esdeveniment d’agost que es va aturar durant la Guerra Civil, quan a sota de la plaça es va construir un refugi antiaeri. Es tracta d’un dels pocs que encara es poden visitar a la ciutat. És el refugi 232, una obra civil construïda per la ciutadania.
L’envelat es va reprendre després de la guerra i es va mantenir fins als anys 60 i 70.
Una de les novel·les catalanes més traduïdes
El ball de l’envelat marca l’arrencada argumental de l’obra de Mercè Rodoreda, la novel·la homònima de l’escriptora catalana, que ha donat a conèixer aquest espai arreu i s’ha convertit en un text referent de la literatura catalana a tot el món.
Inicialment, Rodoreda va titular l’obra com La Colometa, però després li va canviar el nom pel de La plaça del Diamant. Es va publicar per primera vegada el 1962. Ara, és una de les novel·les catalanes més traduïdes.
La història de la Colometa i el Quimet
La novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra. La història comença a la plaça amb el ball del fanalet. La protagonista és la Natàlia, que agafa el nom de Colometa, sobrenom que li posa en Quimet, amb qui s’acaba casant en temps de la República. L’escriptora volia plasmar la pèrdua d’identitat de la protagonista, que s’exemplifica amb la desaparició del nom. Quan arriba la guerra, en Quimet mor i comença el periple de la Colometa, una dona sola, amb dos fills i del bàndol dels perdedors, que ha de tirar la seva vida endavant.
Del llibre a la gran pantalla
Aquesta història va traspassar el paper i es va convertir en una pel·lícula. El director Francesc Betriu va donar vida a la Colometa i en Quimet, interpretats per Sílvia Munt i Lluís Homar. L’estiu del 1981 la Vila de Gràcia es va convertir en un plató cinematogràfic durant tres mesos.
La música de la pel·lícula també s’ha convertit en una icona. Es tracta de la cançó de Ramon Muntaner Nits de lluna plena. El film no només s’atura a la plaça gracienca, sinó que també captura altres icones de la ciutat com el Tramvia Blau, el Park Güell i l’església de Sant Joan, a la plaça de la Virreina.
Però l’obra de Rodoreda també s’ha portat als escenaris i actrius com Rosa Renom, Mercè Pons, Montserrat Carulla, Lolita Flores i Sílvia Bel han interpretat la Colometa.
En homenatge a la novel·la, a la plaça hi ha una escultura de bronze de Xavier Medina Campeny anomenada La Colometa i del 1984 que representa la protagonista i els seus coloms.
