Luis del Olmo va néixer el 1937 a Ponferrada, entre el passatge de la Mineria i les vies del tren, ja que el seu pare era cap d’estació i volia que el seu fill treballés a la Renfe. Per contra, la seva mare li advertia que si treballava al tren hauria de matinar molt.
“Si la meva mare aixequés el cap i veiés les matinades del seu fill!”
El locutor repassa a través de la música la seva vida, recordant la vegada que va veure ‘Gilda’ al cine i com quan estudiava enginyeria de mines i feia de locutor com a afició, fins que el propietari de Ràdio Asturias el va escoltar i el va contractar. A partir d’aquí, Luis del Olmo es va decantar cap el periodisme, on s’ha convertit en tota una institució en el món de la ràdio. Durant 40 anys va dirigir i presentar el programa ‘Protagonistas’, una dada que situa el programa com el més longeu de la història de la ràdio espanyola. En total, 12.000 emissions que van començar l’any 1969.
“Jo vaig utilitzar la ràdio per enamorar la meva dona, en un programa que feia a Radio Juventud que es deia la ‘Ronda’, jo li dedicava cançons a la meva dona, perquè em digués el ‘sí’.”
Apassionat de la ràdio i enamorat d’aquest mitjà al qual ha dedicat tota la seva trajectòria, Luis del Olmo defensa de manera entusiasta els atributs de la ràdio.
“La ràdio és fantasia, és entreteniment, l’home o la dona que descobreix la ràdio no se’n desenganxa mai.”
Luis del Olmo reconeix que va pensar en marxar del país després de l’atemptat frustrat de la banda ETA que li va costar la vida al guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla. La cançó ‘Vuela alto’, del seu amic Julio Iglesias, li recorda aquest moment complicat de la seva vida.
Des dels estudis de ràdio que han ocupat bona part de la seva vida, presumeix de tenir més amics que enemics i recorda la seva gran admiració i estima per Iñaki Gabilondo i Júlia Otero.
“Si tornés a néixer i no pogués ser Luis del Olmo, seria Iñaki Gabilondo.”
La banda sonora de Luis del Olmo
- ‘Soy minero’, d’Antonio Molina
- ‘Matilde, Perico y Periquín’, cadena SER
- ‘Put the blame on Mame’, de Rita Hayworth
- ‘Las palmeras’, d’Alberto Cortez
- ‘Vuela alto’, de Julio Iglesias
- ‘El rey’, de Vicente Fernández
