Boris Izaguirre

són tres ciutats que han marcat el paisatge vital de Boris Izaguirre. El “showman” i escriptor repassa la seva trajectòria tot recordant les cançons que l’han acompanyat al llarg de les diferents etapes de la seva vida. D’entre totes, en destaca especialment ‘Walk on the wild side’, de Lou Reed: “És més que una cançó, és un gran text, una obra d’art, una ‘masterpiece’, la Capella Sixtina de les cançons pop”, exclama.

‘Walk on the wild side’ és la millor cançó de la història.”

Izaguirre recorda els seus primers anys a Veneçuela i exposa com el cop d’estat d’un grup de militars encapçalat per Hugo Chávez el febrer del 1992 va influir molt en la seva decisió de deixar el país sent molt jove. “Vaig veure que tot estava paralitzat i em vaig adonar que me n’havia d’anar”, rememora. Izaguirre va créixer en una família d’intel·lectuals d’esquerres i considera que “la revolució cubana era el gran esdeveniment catalitzador dels pares” i d’ells que eren “un grup de nens, molt nens i molt pogres”. La ‘Canción del elegido’ de Silvio Rodríguez es un dels temes que associa a aquells anys.

“Sempre he pensat que quan passa alguna cosa, tinc l’habilitat de canviar i anar a un altre lloc.”

Abans de marxar de Veneçuela recorda com amb altres companys havien “volgut ser els primers punks i postpunks de Caracas” i com David Bowie va esdevenir referent per a tota la seva generació. La següent parada va ser Nova York, on va estar internat en una escola per fer la secundària que es trobava a hora i mitja de Manhattan, on s’escapava sempre que podia. ‘Borderline’, de Madonna, o ‘Rocket man’, d’Elton John, que associa als “primers enamoraments” són altres temes que afegeix a la seva particular banda sonora.

“M’encantaria conèixer Elton John per dir-li que el meu primer petó va ser amb ¡Rocket man.”

La sida va ser un dels factors que el van empènyer a allunyar-se de Nova York: “Era una presència aterradora i em vaig espantar molt perquè vaig pensar que no viuria, en el sentit que no hauria sabut preservar-me de l’epidèmia”, assegura. Izaguirre, que va ser guionista de populars telenovel·les com ‘Rubí’ o ‘La dama de rosa’ i es va convertir en una cara coneguda per als telespectadors espanyols per la seva participació en programes com ‘Crónicas Marcianas’, amb Xavier Sardà, o ‘Channel nº4’, amb Ana García-Siñeriz.

“Estic agraït de descansar de la televisió. Sempre m’ho he pres com un joc i ara per primera vegada tinc capacitat per decidir i ara no vull jugar més.”

Després d’anys en pantalla, Izaguirre va decidir allunyar-se dels focus i centrar-se en l’escriptura. El 2007, poc abans d’emetre aquesta entrevista, va ser finalista del Premi Planeta amb ‘Villa Diamante’. Més tard va publicar, ‘Y de repente fue ayer’, ‘Dos monstruos juntos’, ‘Un jardín al norte’ i ‘Tiempo de tormentas’. Confessa que abans de posar-se a escriure acostuma a posar-se una cançó en particular: ‘Arena y sol’, de Marta Sánchez.

La banda sonora de Boris Izaguirre:

– ‘Walk on the wild side’
– ‘Canción del elegido’
– ‘Changes’
– ‘Boderline’
– ‘Rocket man’
– ‘Arena y sol’