Avui ens volem fixar en el fenomen de les sèries documentals, que cada dia n’hi ha més i de més qualitat. Abans aquest estil de sèrie eren sobretot cròniques de crims reals, però ara han expandit molt les seves fronteres. Atenció a les set propostes de sèries documentals del Pep Prieto.
1. ‘Supongamos que Nueva York es una ciudad’
Martin Scorsese. Netflix, 2021
Una sèrie que ve amb denominació d’origen i que cada dia té més adeptes: ‘Supongamos que Nueva York es una ciudad’. Està dirigida ni més ni menys que per Martin Scorsese, tot i que el focus de la sèrie és la gran Fran Lebowitz. L’escriptora i les seves opinions són l’eix d’aquesta meravellosa sèrie documental que ens dona una visió molt personal de diferents aspectes de la vida. S’hi parla, com diu el títol, de la ciutat de Nova York i de les seves transformacions i dels absurds del dia a dia, però també de temes tan diversos com la mort, la tecnologia, les llibreries, la família o els taxis. Tot passat pel filtre de Lebowitz, una dona que té el do de fer-te pensar molt mentre et fas un tip de riure. Algunes de les seves opinions són, fins i tot incòmodes, però no hi ha dubte que és una de les ments més brillants del nostre temps.
2. ‘La historia de las palabrotas’
Bellamie Blackstone. Netflix, 2021
Netflix fa de tot i més en aquest format, i en alguns casos encerten a trobar un to diferent que enganxa molt. Mai no ens hauríem pensat que riuríem tant amb una sèrie com ‘La història de las palabrotas’. La sèrie ofereix el que promet el títol: un repàs de la història de les paraules malsonants més habituals a la llengua anglesa. I conduït per Nicolas Cage en què potser és una de les seves millors aparicions en pantalla dels darrers anys. L’actor ha pres consciència i està esplèndid com a mestre de cerimònies que se’n fot obertament del tema que tracta la sèrie. És, com dèiem, un producte molt àgil i divertit que vol mentalitzar-nos que l’ús d’algunes d’aquestes paraules té unes conseqüències que sovint no valorem prou, i ens ho raona a través de la seva història. Inclou entrevistes amb experts i també actors de comèdia que reflexionen sobre l’evolució del llenguatge. Se centren en paraules angleses, però el que s’hi diu és aplicable a totes les llengües.
3. ‘The world according to Jeff Goldblum’
Jeff Goldblum i Jane Root. Disney +, 2019 – en emissió
De la curiositat envers el món en què vivim va justament la també molt recomanable ‘El mundo según Jeff Goldblum’. En aquest cas, una mena de recorregut per aquelles coses que no ens fixem del dia a dia. Aquí la cosa va de parar atenció a detalls que passen inadvertits de la ciència i del món de les idees, com si es tractés d’un passeig per aquelles realitats que tornen al nostre món més extraordinari del que fins i tot sembla. És curiós, perquè es va estrenar just abans de la pandèmia i vista ara crea la curiosa sensació d’estar veient un món alternatiu al que trigarem a tornar amb normalitat. Aconsegueix el propòsit de fer-te descobrir coses que no sabies i té, per descomptat, l’aclaparadora personalitat de Goldblum, el veritable motiu per veure-la.
4. ‘The chef show’
Jon Favreau. Netflix, 2019 – en emissió
‘The chef show ‘ és una sèrie en què l’espectacle és a la cuina. Jon Favreau, autor de pel·lícules com ‘Iron Man’ i creador de ‘The Mandalorian’ va dirigir una pel·lícula més modesta, però molt entranyable que es titulava ‘Chef’. Allà Favreau va descobrir la seva passió per la cuina i va decidir tirar endavant aquesta sèrie en què convida a provar els seus plats alguns a grans noms del cinema i la televisió actuals. És molt dinàmica i entretinguda, i tant els diàlegs com el muntatge transmeten molta frescor.
5. ‘Challenger: The Final Flight’
Steven Leckart i Glen Zipper. Netflix, 2020
També tenim sèries documentals que van al moll de l’ós d’històries molt més dramàtiques i que ens donen, en alguns casos, perspectives molt diferents d’episodis molt coneguts, com és el cas de ‘Challenger: The Final Flight’, que fa una recreació molt sensible de l’explosió del transbordador espacial i de les seves conseqüències. Una tragèdia de la que fa pocs dies va fer 35 anys i que tots els que vam veure a la televisió encara conservem a la memòria. Aquesta sèrie posa el focus en qui eren les dones i homes de la tripulació i fins a quin punt l’accident va obligar a canviar molts aspectes de la cursa espacial. Però per a mi el més colpidor és el testimoni de les persones properes als astronautes, perquè al capdavall, aquesta és una història sobre la gestió del dol i com aprendre a conviure amb la pèrdua.
6. ‘The last dance’
Michael Tollin. Netflix, 2020
No cal ser un fanàtic del bàsquet per al·lucinar, i molt, amb ‘The last dance’. I és que de fet Michael Jordan és un mite que traspassa l’esport mateix. Aquesta sèrie se centra en l’ascens dels Chicago Bulls i la conversió de Michael Jordan en el mite que continua essent, però al final és una apassionant reflexió sobre la capacitat d’un equip llegendari per refer-se de totes les adversitats. Coneixes molt de prop aquelles dificultats que en el seu dia van quedar eclipsades per les victòries esportives, i no es talla gens a l’hora de mostrar les coses tal com són, fins i tot el mateix Jordan. Tot plegat amb testimonis d’excepció que fan que no puguis deixar de mirar–la.
7. ‘Women make film’
Mark Cousins. Filmin, 2018
Una de les grans aportacions de les sèries documentals és reivindicar veus que potser no han estat prou escoltades. I aquest és l’objectiu d’una extraordinària sèrie documental que recomano amb entusiasme: ‘Women make film’. Ho diu el títol: les dones també fan pel·lícules, i grans pel·lícules! Una reivindicació molt necessària que aquesta sèrie documental fa a totes les èpoques i a diferents punts del món. Parla de grans noms que han acabat desapareixent d’escena i també de dones més anònimes que van fer grans contribucions a la creació audiovisual. Un document que demostra que, al llarg de la història, s’ha tendit a silenciar autores que són clau per entendre les transformacions de la narrativa cinematogràfica.
