Claude Debussy
Si ens fixem en un quadre impressionista no és difícil entendre que el paisatge no pretén ser realista, sinó expressar la visió de l’artista sobre el mateix i, alhora, aquesta visió tendeix a fer l’escena més bella del que és. Doncs amb aquesta mateixa intenció els impressionistes musicals componen les seves obres. En el cas de Debussy, un excel·lent i incomprès músic format al Conservatori de la ciutat, s’inicia a l’any 1889, quan a París s’hi va celebrar l’Exposició Universal. Allà es van poder escoltar les noves sonoritats d’aquell jove talent.
Gamelan
Un grup d’instruments de percussió que, sense cap mena de dubte, condicionaria l’estil de Debussy cap a aquesta sonoritat que no busca una música descriptiva, sinó una música que expressi allò que el compositor té en la seva ment. Notareu que s’hi assembla molt.
Parade
Un ballet amb música de Satie, basat en un poema de Cocteau i amb vestuari i decorats de Pablo Picasso. Malgrat tot, va ser molt polèmic perquè hi apareixen instruments poc usuals com ampolles de vidre plenes d’aigua, màquines d’escriure, sirenes, una matraca i, fins i tot, una pistola!
El bolero de Ravel
L’obra popular de Maurice Ravel, el qual va ser un gran admirador de la música de Mozart però també d’Erik Satie. Però a diferència de Satie, Ravel no va ser un músic polèmic. Dos successos van marcar-lo intensament: la mort de la seva mare, i la Primera Guerra Mundial. A més Ravel va ser un músic que va viatjar molt on va arribar a anar fins als Estats Units.
Concert en Sol major
És el concert per a piano en sol major de Ravel, una obra que el mateix compositor va voler interpretar al piano, però una malaltia neurodegenerativa li ho impediria. En tot cas, una obra que manté l’essència de l’impressionisme: una música exòtica que explora l’interior del compositor, més que no descriu la realitat que viu.
George Gershwin
Va quedar impressionat per la música de Ravel, fins al punt que li va demanar que li impartís classes, però Ravel s’hi va negar assegurant que perdria la se va “meravellosa espontaneïtat”. De retorn a França va compondre una obra que, clarament, està influenciada per la música que va escoltar als Estats Units.
AQUÍ POTS RECUPERAR LA SECCIÓ DE L’ALBERT GALCERAN SOBRE L’IMPRESSIONISME MUSICAL FRANCÈS:
