El 27 d’octubre se celebrarà el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Commemora la recomanació de salvaguarda i preservació de les imatges en moviment que la Unesco va adoptar l’any 1980. Fins llavors, les pel·lícules venien al món desprotegides, però amb un aliat molt important: les filmoteques. Unes institucions que van començar a aparèixer als anys 30, en resposta a la destrucció massiva de films derivada del canvi del cinema mut al cinema sonor. La seva tasca de recuperació i conservació fa que moltes joies de la història cinematogràfica hagin arribat fins als nostres dies i que les que es creen avui arribin a les generacions del futur.
El patrimoni fílmic català
La col·lecció de la Filmoteca de Catalunya va néixer l’any 1981 amb 350 títols. Actualment conté prop de 25.000 que s’han anat recuperant al llarg dels anys. És el dipòsit fílmic més important del país i es troba a les instal·lacions del Centre de Conservació i Restauració, 2CR, que l’any 2013 es van traslladar de Barcelona a Terrassa, en un edifici especialment dissenyat per tenir cura d’un fons molt sensible. A les neveres del centre es conserven quasi 190.000 llaunes de pel·lícula fotoquímica, algunes de les quals són d’un material molt inflamable que es va utilitzar fins als anys 50, el nitrat de cel·lulosa.
Com es restaura una pel·lícula?
A banda de recuperar, catalogar i conservar els films, un altre dels processos importants del centre és la restauració. Com si es tractés d’una obra pictòrica, els professionals d’aquesta àrea treballen per compensar les pèrdues i degradacions que ha patit la pel·lícula amb el pas del temps, amb la intenció d’acostar-la tant com sigui possible a les condicions originals en què va ser creada.
De Terrassa a la Berlinale
Un dels projectes més recents del 2CR de la Filmoteca de Catalunya és ‘De quelques évènements sans signification’, un film marroquí rodat en la clandestinitat per Mostafa Derkaoui el 1974 que reflexiona sobre el paper del cinema i dels artistes en un període d’opressió política al Marroc. El contingut crític de la pel·lícula va fer que només es projectés una vegada a París abans de ser prohibida. Han hagut de passar més de 50 anys perquè es pogués tornar a estrenar, aquest cop a la Berlinale, gràcies al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, que va recuperar els negatius després del tancament dels laboratoris Fotofilm a Barcelona, on s’havien inflat de 16 mm a 35 mm als anys 70. La restauració a Terrassa s’ha fet en col·laboració amb el propi director, Mostafa Derkaoui, i es projectarà en la inauguració de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani el pròxim 7 de novembre.
Censurats, Retrobats, Restaurats!
La tasca de recuperació cinematogràfica de les filmoteques queda plasmada aquesta tardor dins del cicle Censurats, Retrobats, Restaurats!, un programa que projecta joies del patrimoni audiovisual recuperades per diferents centres europeus que cada any ressusciten en el festival Cinema Ritrovato de Bolonya. Es tracta de pel·lícules que havien estat censurades per la moral o les conveniències polítiques de l’època, però també per raons comercials o estètiques i que ara es poden veure també a Barcelona. La programació s’allargarà fins a finals d’octubre.
Pròximes sessions:
The Last Movie
(Dennis Hopper, 1971) – 16 d’octubre a les 21.30 h
La fête à Henriette (Julien Duvivier, 1952) – 17 d’octubre a les 21.30 h / 20 d’octubre a les 16.30 h
La ragazza in vetrina (Luciano Emmer, 1960) – 19 d’octubre a les 21.30 h
El fantasma del convento (Fernando de Fuentes, 1934) – 22 d’octubre a les 21.30 h
Occupe-toi d’Amélie..! (Claude Autant-Lara, 1949) – 25 d’octubre a les 19.00 h
Déjà s’envole la fleur maigre (Paul Meyer, 1960) – 25 d’octubre a les 22.00 h
Acto de primavera (Manoel de Oliveira, 1963) – 27 d’octubre a les 16.30 h
