1.- R.E.M.: els R.E.M. no tornen, no. Però era per posar-vos la mel als llavis i que ens poséssim en situació.
2.- Luke Haines: alguns el recordareu el grup The Auteurs, que era la gran esperança del brit pop i al final no ho va ser. O el seu següent grup, Black Box REcorder, que tenia grans èxits. Però tampoc no van triomfar. Serisament Luke Haines és dels millors compositors pop d’Anglaterra i si tragués disc seria bona notícia.
3.- The Magnetic Fields: sí a finals dels 90 ens va deixar un disc monumental, 69 cançons d’amor. I ara hi torna. Ha fet un disc amb 50 cançons. Una per descriure cada any de la seva vida. Va fer un panell enorme ple de notes adhesives i va marcar-hi què volia dir cada any. El resultat és un disc gravat, com ens té acostumats, una mica desmenjat de producció però que t’enganxa perquè els temes són bons i ell té una veu magnífica.
4.- Garbage: un grup que es van afartar de vendre discos els 90. El grup de la cantant Shirley Manson i de Butch Vig, l’home que va donar el so definitiu a grups dels 90 com Nirvana i The Smashing Pumpkins. Que continuen fent aquesta barreja de grunge, heavy i música electrònica que els va donar la fama.
5.- Saint Etienne: un grup que van triomfar prou fent pop ballable. Uns entesos absoluts de la història de la música. Del disc, que surt el 2 de juny, només n’hem pogut sentir aquest single i sona prou bé. Esperem a veure què ens han preparat.
6.- Thurston Moore: el grup més sorollós i divertit dels 90. Van acabar la seva singladura el 2011, quan el matrimoni que formava Moore i Kim Gordon es va separar. Bàsicament perquè ell tenia una altra parella de feia un temps. Però no havia avisat a casa. Des llavors el bo d’en Thurstoon viu a Londres i fa projectes musicals com aquest nou EP.
7.- The Afghan Whigs: el grup de Greg Dulli, que si bé és cert que va deixar els escenaris una època, podem considerar que no s’ha aturat perquè Dulli no ha parat. I ara el grup torna amb un disc que de moment sona molt potent i lluminós. Una bona notícia d’un dels compositors més sensibles dels últims 30 anys.
8.- The Chemical Brothers: si els vau conèixer als 90 i els heu perdut la pista, podríem dir que és de la gent amb més salut musical. Només el single que van fer l’any passat en col·laboració amb Beck ja val la pena.
9.- Beck: si feia un resum de la gent de l’indie dels 90, dels que van canviar el panorama i que continuen en plena forma, valia la pena. Perquè Beck no para mai. I l’important és veure que s’atreveix amb tot i que, 25 anys més tard, continua sent dels millors.
10.- Los Planetas: el grup més idolatrat de la música independent espanyola. Manté la química intacta i continua sent un dels grups que més agrada del panorama espanyol. De fet, no sé si de l’indie espanyol ha tornat a sortir un grup com ells.
Ja has vist la nostra llista de Spotify?
