Com cada matí, la Lali deixa la seva filla amb l'Elisenda, una mare de dia, una alternativa a l'escola bressol que és molt habitual en altres països. LALI MENSA "Aquesta opció em permetia fer la meva i que ella estigués també en contacte amb altres nens i l'entrada a l'escola no fos tan traumàtica. Em semblava molt bona opció, és que és com una mare." L'Elisenda és psicòloga i té també estudis en magisteri infantil. A mesura que els nens creixen ella va adaptant els jocs i les activitats que fan, però sempre respectant els ritmes de cada nen. ELISENDA JARDÍ, mare de dia "Al principi cadascú dormia a la seva hora, menjava a la seva hora, ara s'han anat coordinant, ja són més grans. I ara dinem tots junts... Això aquí ho podien fer, a una una escola bressol, no; tots alhora a fer-ho tot." Cada mes, una dotzena de mares de dia es reuneixen a la Casa Sagnier per posar en comú dubtes i treballar per aconseguir que es reguli la feina que fan. ELISABETH GARCÍA, Associació Llars de Criança "Ahora el proyecto es alegal, no hay regularización determinada por al Generalitat y tampoco es ilegal porque se puede llevar a cabo y una madre día puede darse de alta como autónoma o empleada del hogar." Volen seguretat jurídica i ser reconegudes com un sistema d'educació alternatiu al tradicional.
La casa d’una mare de dia és una petita llar d’infants que, precisament per ser petita, permet que els nens pugin rebre més atenció i les activitats, rutines i horaris es pugin adaptar de manera individualitzada a cada infant, respectant-ne el procés evolutiu i maduratiu. A més, sovint s’eviten els contagis que es poden produir a les llars d’infants tradicionals, on el nombre de nens és molt més elevat. Per altra banda, la mare de dia també té l’avantatge d’oferir uns horaris més flexibles, que faciliten que les famílies puguin conciliar-los amb la feina.
La Lali Mensa no va dubtar a deixar la seva filla Martina amb una mare de dia. De fet, la Lali va conèixer l’Elisenda Jardí quan va anar a una xerrada informativa sobre mares de dia a la ludoteca El Petit Drac, de Sarrià. Aquell mateix dia ja li va demanar el telèfon. Des del setembre, la Martina va tres dies a la setmana a casa de l’Elisenda.
Per determinar els requeriments de les cases de les mares de dia, a Catalunya ja hi ha presentat un projecte de llei que ho regularà. Mentre no s’aprova, es basen en la normativa que segueixen en altres comunitats. Un dels requisits és que no siguin més de quatre nens per mare de dia, i que l’ambient sigui acollidor, per afavorir i respectar el desenvolupament individual de cada infant. Per això, l’altre requisit és que les mares de dia tinguin alguna titulació relacionada amb l’educació, com magisteri infantil o psicologia, com és el cas de l’Elisenda.
A través de l’Associació Llars de Criança, volen que es reguli la feina, que de moment es troba en una situació d’al·legalitat: no hi ha normativa, però tampoc no està prohibit. Per això, com explica l’Elisabeth García, de l’associació, “moltes mares de dia es donen d’alta com a autònomes o treballadores de la llar”.
Així ho ha fet l’Elisenda. A casa seva, a Sarrià, té una sala espaiosa, segura i adaptada als quatre nens que estan amb ella. Un d’ells és el seu fill Guiu. Els petits cada dia dinen a la cuina, que té una tauleta i cadiretes petites. Mengen la carmanyola que cada matí els pares els preparen. L’Elisenda explica que és una manera de “controlar què mengen i quant mengen”, ja que el que no s’acaben torna a casa amb la carmanyola. A més, l’Elisenda té una habitació amb matalassets per dormir i un gran pati comunitari on els nens poden anar a jugar a pilota o amb sorra. I sovint també van al parc. Tot depèn del dia que faci i què tinguin ganes de fer els nens. Ells marquen el ritme.
