Les migracions dels rorquals comuns -la balena autòctona del Mediterrani- acostumen a passar durant la primavera a tocar de la costa catalana. Són de camí al mar de la Ligúria, al nord de Còrsega, on passaran l’estiu. Un equip de BTV ha acompanyat membres de l’associació Edmaktub a un albirament d’aquests cetacis, a tocar de la costa de Vilanova i la Geltrú.

Els amants dels albiraments de balenes intensifiquen les sortides al mar durant la primavera. Són els mesos en els quals es produeix la migració del rorqual comú, una balena de 24 metres de llarg que habita a les aigües del Mediterrani. Es calcula que hi pot haver uns 3.000 exemplars d’aquesta espècie, considerada en perill d’extinció.

Eduard Degollada és veterinari i president de l’associació Emaktub, que es dedica a estudiar i difondre dades sobre els cetacis. Ens explica que el rorqual comú és el segon mamífer més gran del món, després de la balena blava, i que s’apropa a la costa catalana a la recerca de menjar. Per això els membres de l’associació agafen el màxim de dades de la zona -temperatura de l’aigua, salinitat, nivell de clorofil·la i nutrients- per comprendre per què aquests animals s’apropen a la costa de Barcelona.

Aquesta primavera ja han fet una cinquantena d’albiraments, “cada dia més espectaculars”, ens diu la veterinària Mireia Bou Bohé. En el que han pogut enregistrar un exemplar de balena fa un buf alt i vertical, mentre que un altre exemplar es posa de panxa amunt, i deixa veure el seu color blanc.

“S’apropen a la costa perquè tenen bones condicions i poden menjar”, diu Degollada; ens explica que la costa entre Tarragona i Barcelona no s’havia considerat una zona d’interès especial per a la conservació de balenes, encara que en els darrers anys se n’han fet nombrosos albiraments com els de la família d’en David Fluxà a les costes del Prat. “Potser això farà repensar les coses”, ens diu.