La sentència indica que el condemnat va realitzar de forma conscient i preconcebuda un pla per “pertorbar” la inquilina i els seus drets de gaudi pacífic de l’habitatge durant uns 15 anys. El propietari, per exemple, va desentendre’s de l’estat de conservació de l’edifici, va tolerar-hi la presència d’okupes, va deixar de pagar el subministrament d’aigua i va negar-se a cobrar la renda durant 14 anys perquè desnonessin la dona, Rosa Talón, de 72 anys, de la casa en què vivia des que va néixer. Talón va haver de viure durant més de sis anys sense aigua corrent a la finca, que ha utilitzat d’habitatge i de comerç (una cistelleria) al carrer de Rogent.
De fet, la Rosa és l’única veïna que queda a l’immoble, que està en molt mal estat. A l’edifici hi ha hagut despreniments als balcons, a més de goteres i esquerdes. Durant el judici de la causa, el propietari de l’edifici va reconèixer que intentava que la dona l’abandonés “per les perspectives econòmiques” i també ho va justificar “pel risc que suposava viure en un edifici en mal estat”. José Ramón B. M. va declarar que havia intentat arribar a un acord amb la llogatera i que aquesta li havia exigit una indemnització.
Tot i les advertències de l’Ajuntament de Barcelona, l’ara condemnat no va efectuar les reparacions en l’immoble, que cada vegada estava en pitjor estat. Rosa Talón va iniciar aleshores un procediment en contra del propietari, que ha culminat amb una condemna que pot implicar l’ingrés de l’home a la presó. De fet, la primera denúncia per aquest cas es va interposar l’any 1999.
La sentència reconeix també els danys causats a la llogatera, que va patir “greus problemes d’higiene i salubritat” com a conseqüència de no disposar d’aigua corrent a casa. Tot i l’assetjament al qual la van sotmetre, la dona va continuar vivint a l’immoble en condicions “penoses”, segons la sentència, fet que, unit als nombrosos processos judicials i administratius, han acabat “malmetent la salut psíquica” de la dona.
Aquest ha estat un dels casos més emblemàtics en la lluita contra l’assetjament immobiliari i ha aconseguit un ampli suport social tant del barri, com de l’Associació d’Afectades pel Mobbing Immobiliari.
