(ACN/Redacció) Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han identificat un biomarcador que podria predir com serà la progressió del Parkinson. L’estudi, que s’ha publicat a NPJ Parkinson’s Disease, ha revelat que els pacients que presenten una evolució de la malaltia més lenta registren un augment significatiu de la molècula ecto-GPR37 en el líquid cefalorraquidi. Els resultats obren la porta a millorar els tractaments, ja que permetrien dissenyar enfocaments clínics més personalitzats. El Parkinson és una patologia neurodegenerativa que es caracteritza per trastorns del moviment com tremolors, rigidesa, lentitud de moviment i inestabilitat postural.
Francisco Ciruela, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i membre de l’Institut de Neurociències (UBNeuro) i de l’IDIBELL, ha explicat que en el cas dels pacients amb progressió ràpida es produeixen un inici i empitjorament accelerat dels símptomes, fluctuacions i complicacions motores, així com un augment de la probabilitat de deteriorament cognitiu i de símptomes psiquiàtrics.
En canvi, els pacients amb progressió lenta tenen un inici i una progressió graduals dels símptomes i poden mantenir nivells més alts d’habilitat funcional i durant més temps. A més, sovint presenten símptomes més lleus, especialment en les etapes inicials. “Si la malaltia progressa ràpidament, el pronòstic és pitjor que si ho fa lentament, ja que es pot gestionar més aviat com una malaltia crònica”, ha explicat el metge. En conseqüència, en malalts de progressió ràpida es requereix un maneig clínic més complex.
Pacients amb altres patologies
Aquesta recerca és la continuació d’un estudi de l’any 2021 del mateix equip investigador, que va descobrir que l’ecto-GPR37, present en cèl·lules neuronals del cervell, podria ser un prometedor candidat a biomarcador diagnòstic del Parkinson. Per validar els resultats anteriors i comprovar si aquest biomarcador potencial és específic del Parkinson, els investigadors han analitzat ara el processament de GPR37 al cervell i la presència d’ecto-GPR37 en el líquid cefalorraquidi de pacients de Parkinson, Alzheimer i també altres malalties neurodegeneratives amb característiques clíniques similars, com ara l’atròfia multisistèmica, la degeneració corticobasal i la paràlisi supranuclear progressiva.
Segons els científics, l’explicació més plausible sobre la presència d’ecto-GPR37 al cervell és que, quan el receptor GPR37 arriba a la superfície de les neurones, es fragmenta i allibera ecto-GPR37 cap a l’exterior de la cèl·lula. Com a resultat d’aquest processament, en aquest tipus de parkinsonisme de progressió lenta l’ecto-GPR37 podria circular en concentracions més elevades pel líquid cefalorraquidi, el fluid que envolta el cervell i la medul·la espinal. D’altra banda, els investigadors també han descrit un patró diferencial de processament i d’expressió de GPR37 en les altres malalties neurodegeneratives analitzades.
Un estudi a escala europea
Tot i que els resultats obtinguts per l’equip de la UB i l’IDIBELL són molt prometedors, els investigadors han assenyalat que el paper com a biomarcador d’ecto-GPR37 s’hauria de validar en una cohort de pacients més nombrosa i de diferents hospitals per confirmar-ne la utilitat clínica, establir-ne la robustesa i garantir-ne l’aplicabilitat com a eina pronòstica en la progressió de la malaltia.
Ciruela ha reconegut que el pas següent serà elaborar i posar en marxa “un projecte clínic multicèntric a escala europea que permeti fer l’estudi de validació amb malalts de Parkinson”. Aquest és un pas necessari per poder avançar cap a l’aplicació clínica.
D’altra banda, els investigadors, gràcies al finançament de la Fundació Michael J. Fox, han adaptat recentment un assaig per determinar la presència d’ecto-GPR37 en mostres de sang de pacients, “la qual cosa en facilita molt la determinació analítica”, ha conclòs Ciruela.
