Amb la prescripció diferida, el metge dona la recepta de l’antibiòtic al malalt, però li aconsella que abans de prendre’l,tracti els símptomes amb altres medicaments per al malestar o la febre, i que només en cas que no millori o que empitjori compri l’antibiòtic i se’l prengui. Segons un estudi fet en centres d’atenció primària de Catalunya, el País Basc, Navarra i Madrid, aquesta pràctica va ajudar a reduir el consum d’aquests medicaments en un 60 %.
Tot i que no es tracta encara d’una iniciativa gaire estesa, la doctora Mariam de la Poza, metgessa de família i directora del CAP Doctor Carles Ribas, assegura que el sistema funciona bé i que “els pacients marxen contents, sabent què tenen, com han d’evolucionar i quan s’han de prendre l’antibiòtic”. De la Poza reconeix, però, que cal molta pedagogia entre els pacients, que sovint “ja arriben esperant que els receptaran antibiòtic”, però també entre els metges, que molts cops ja donen per fet que el pacient voldrà aquest medicament.
La prescripció diferida és una de les propostes que hi ha actualment per contribuir a reduir l’ús d’antibiòtics. La detecció de bacteris que es tornen resistents a alguns d’aquests medicaments, en part per un ús continuat, està fent saltar les alarmes. Segons l’Agència Espanyola de Medicaments, si no es reverteix la tendència actual, l’any 2050 moriran 40.000 persones a l’estat per infeccions que no es podran tractar amb els antibiòtics que hi ha.
Per combatre aquesta situació, els metges també demanen que no es venguin antibiòtics sense recepta. Els farmacèutics reconeixen que no són pocs els clients que van a comprar aquests medicaments i “s’enfaden” quan els diuen que no el poden vendre sense recepta”. L’altre cavall de batalla és evitar l’automedicació, i per això, diuen, cal molta sensibilització i adequar al màxim les dosis per vendre amb les que prescriguin els metges.
