és investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF. Avui, a ‘El matí de Barcelona’ ha explicat que les migracions no són exclusives de les aus, sinó que hi ha molts insectes que també realitzen migracions a llarga distància. És el cas de la papallona dels cards (“Vanessa cardui”), que per poder dur a terme un viatge tan llarg es basa en l’aprofitament dels corrents de vent que bufen en altura, en la direcció adequada.
Morfològicament aquestes papallones no tenen cap capacitat o estructura “especial” que les pugui diferenciar d’altres papallones que no migren. Sí que posseeixen, però, una mena de pulsió migradora des que neixen, que fa que s’aprofitin d’aquests corrents d’aire per realitzar els desplaçaments a llarga distància.
La papallona dels cards no pot sobreviure l’hivern a Europa per la manca d’aliment. Com que es reprodueix de forma contínua, a diferència de la majoria que entren en una fase de diapausa quan baixen les temperatures, es veu obligada a anar-se movent tot cercant regions adequades de temperatura i alimentació.
Arriba a casa nostra i a la zona mediterrània a la primavera, durant els mesos d’abril i maig, procedent del nord d’Àfrica. Es reprodueix aquí i la seva descendència migra posteriorment cap al centre i nord d’Europa. Es torna a reproduir, a finals d’estiu i a principis de tardor, i aleshores torna cap al nord d’Àfrica, on es troben concentracions molt elevades d’aquest insecte. A diferència de la papallona monarca, que viu a Mèxic i a l’Amèrica del Nord, aquesta no hiverna en llocs concrets i reduïts, sinó que ho fa en una àrea molt més extensa del Magreb.
Recentment s’ha pogut comprovar que arriba molt més avall del que inicialment es pensava. Pot baixar fins al Txad, Mauritània i el Senegal. Per bé que ja hi havia dades d’aparicions d’aquesta papallona a l’octubre al Sahel, fins ara no s’havia pogut demostrar de forma empírica.
A continuació podeu escoltar l’entrevista completa realitzada a ‘El matí de Barcelona’:
