(ACN) L’Hospital del Mar ha fet la primera transposició uterina de l’estat espanyol a una pacient a qui havien diagnosticat càncer de recte localment avançat. Aquesta tècnica permet que les dones amb un tumor a la zona pelviana mantinguin la possibilitat de ser mares i, a la vegada, evitar una menopausa precoç, ja que protegeix tant l’úter com els ovaris dels efectes secundaris de la radioteràpia. El procediment, que es podria entendre com un autotrasplantament, consisteix en dues intervencions: primer, es traslladen l’úter i els ovaris dins l’abdomen, per sobre del melic, de manera que quedin fora del camp de radiació i, en una segona operació, quan acaba el tractament oncològic, es tornen els òrgans a la posició natural.
Una dona de 36 anys
La pacient operada a l’Hospital del Mar, una dona de 36 anys, va ser intervinguda per primera vegada el novembre del 2023 i la segona operació es va fer al juny, quan ja havia acabat el tractament oncològic, i es va fer coincidir amb la resecció del tumor de recte. Les dues intervencions es van fer amb cirurgia robòtica per minimitzar-ne l’impacte. Ara, la pacient podrà, si ho vol, ser mare.
En declaracions a l’ACN, Ester Miralpeix, metgessa adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia, assenyala que en el moment d’un diagnòstic de càncer pot ser difícil pensar si es vol tenir fills, però que és abans d’aplicar la radioteràpia quan s’ha de plantejar una transposició uterina, ja que les dosis per curar un tumor rectal causen un dany irreversible a l’úter, ja que provoca infertilitat, i als ovaris, amb una menopausa precoç en pacients joves.
També indica que està augmentant la incidència de casos de càncer de recte en dones joves i que aquesta tècnica suposa donar-los esperança si encara no s’ha complert el possible desig de ser mare.
L’úter i els ovaris es traslladen a l’abdomen
L’abordatge d’una transposició uterina consisteix a traslladar tant l’úter com els ovaris dins l’abdomen. L‘úter manté la vascularització a través dels ovaris mentre es porta a terme el tractament contra el tumor.
“Es tracta de canviar l’anatomia d’un òrgan de la pelvis, que se situa en una altra ubicació. El deixem amb la vascularització necessària per garantir-ne la viabilitat i, una vegada completat el tractament oncològic, el retornem a la ubicació normal”, afirma la doctora Gemma Mancebo, cap de secció del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia.
En aquelles dones de 40 anys o menys, se’ls ofereix l’opció de protegir l’úter i els ovaris per mantenir la possibilitat d’un embaràs. A les de menys de 47 anys, la transposició només dels ovaris per protegir-les d’una menopausa precoç.
Poder pensar en la qualitat de vida després d’un càncer
La prioritat és tractar la pacient del càncer però l’increment de la supervivència, lligat als avenços en les teràpies dels últims anys i al diagnòstic precoç, fan que els equips mèdics tinguin cada vegada més present com reduir les seqüeles de la malaltia i millorar la qualitat de vida durant el procés oncològic i en els anys que vindran, amb atenció també a la salut sexual i reproductiva.
“Com a ginecòloga oncòloga, quan fas seguiment de les pacients i veus els efectes secundaris, et preguntes què pots fer per millorar-ne la qualitat de vida”, explica la doctora Miralpeix, que forma part de la Unitat de Tumors Ginecològics. Aquesta metgessa afegeix que escolten les pacients també a través de grups focals per conèixer-ne de primera mà les necessitats.
