Ciutadans i representants polítics han homenatjat aquest migdia al Parc de Montjuïc la figura del pedagog i revolucionari català Francesc Ferrer i Guàrdia. Ho han fet amb una ofrena floral davant el monument erigit en la seva memòria, que recorda que va ser afusellat fa 115 anys després de ser condemnat, en un judici sense proves, per haver instigat la revolta de la Setmana Tràgica.
La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia ha organitzat aquest acte, que cada any commemora la figura del fundador de l’Escola Moderna, amb la qual pretenia assolir una societat més justa i igualitària a través d’un model educatiu revolucionari. Segons la regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil, la lluita del pedagog continua vigent perquè “l’accés a l’educació no elimina el desequilibri social, però el redueix”, ha dit durant l’homenatge.
A l’acte també hi han assistit Josefa Beltran, secretària de Polítiques Educatives del Departament d’Educació i Formació Professional; Joan-Francesc Pont i Hungria Panadero, president i directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i Jordi Garcia Farrero, professor i escriptor que ha glossat la figura del pedagog.
Una escola revolucionària
L’Escola Moderna, inspirada per Ferrer i Guàrdia, va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat. Influenciat per les idees anarquistes, es pronunciava a favor de les teories del pensament llibertari i creia que l’educació de les masses populars seria el primer pas per poder dur a terme una revolució social del proletariat.
A l’Escola Moderna l’educació s’estenia, a banda dels infants, a les seves famílies. El coneixement i la formació es propagaven a través de conferències i xerrades diverses, expandint el coneixement més enllà de les parets de l’escola i portant-lo fins als carrers i les cases dels seus coetanis.
