Aquests dies la Gladys viu angoixada pendent que la facin fora del pis a Sant Gervasi, un barri on fa 10 anys que viu. Aquest dimarts estava previst el seu desnonament, però un jutge l’ha ajornat i ara espera data nova.
Violència masclista
La Gladys va patir maltractaments físics per part de la seva exparella. Després de denunciar-lo va marxar de casa i actualment viu sola amb el seu fill de nou anys. Ella sola no pot assumir els 1.150 euros que val ell lloguer i, per això, va demanar a la propietària que li abaixés fins als 970 euros, però diu que s’hi va negar. Explica que l’habitació del seu fill té humitats i argumenta que per això tindria sentit rebaixar el preu.
Afirma que la situació l’ha portada a patir ansietat i depressió i “no m’ha ajudat gens”, diu, el tracte que afirma haver patit per part d’un assistent social. Explica que intentava minimitzar la seva situació i assegura que va rebre un tracte fred i li va dir que “l’alternativa era compartir-lo amb una parella”.
“La Gladys ha de triar entre menjar o pagar el lloguer. Ha triat poder menjar ella i el seu fill de nou anys”
Una pensió, l’alternativa de Serveis Socials
La Gladys explica que des de Serveis Socials li ofereixen instal·lar-se en una pensió, però ella assegura que “haurà de canviar cada 15 dies” perquè “no hi ha alternativa de més d’un mes”. Assegura que això no és viable, ja que el seu fill està escolaritzat al barri, n’està content i “li dona estabilitat” en un moment com aquest, rebla.
Des de l’Ajuntament asseguren que es tracta d’un habitatge propietat d’un petit tenidor i que els serveis d’habitatge han mediat amb la propietat per arribar a un acord entre les dues parts.
Des de Serveis Socials li han ofert suport econòmic per accedir a un nou habitatge, tot i que la Gladys assegura que “ningú no li vol llogar a una mare sola”. També li han ofert suport econòmic amb el guardamobles i la possibilitat d’accedir a una pensió.
Des de l’Oficina d’Habitatge s’ha realitzat la inscripció a la Borsa de Lloguer i té aprovada la Mesa d’Emergència.
“L’Administració s’hauria de posar les piles. El meu fill i jo tenim dret a tenir una llar. Que no em donin l’esquena”
“Triar entre menjar o pagar el lloguer”
L’Adrià Plazas del Sindicat d’Habitatge de Cassoles assegura que la Gladys ha de triar “entre menjar o pagar el lloguer” i, evidentment, diu, “ha trigat poder menjar ella i el seu fill”. Afirma que es tracta d’un cas més complex que d’altres pel component de violència de gènere, però que es tracta d’un fet estructural. Explica que aquestes situacions es donen perquè “s’entén l’habitatge com una mercaderia i no com un dret inalienable de les persones”.
“La solució de Serveis Socials és una tireta”
Aquest membre del Sindicat d’Habitatge de Cassoles assevera que la solució que proposa Serveis Socials és “una tireta” i recorda que en altes ocasions on s’ha enviat persones a una pensió “ens han trucat més tard” per dir-nos que “hi havia humitats, cuques o l’obligació de ser determinada hora allà al marge si treballen o no”.
Plazas critica que el parc públic d’habitatge és insuficient i que les administracions es gastin “més de 20 milions d’euros per pagar les tres mil famílies que tenen allotjades en operadors privats” en comptes, diu, d’oferir alternatives reals.
Finalment, diu, amb voluntat política i confrontant els qui tenen el poder sobre l’habitatge per convertir-lo en un dret “no ens hauríem de confrontar a aquestes situacions”.
