La lluita per la llibertat del poble basc es manté, s’assegura al comunicat d’ETA, però sense accions armades ofensives. La banda terrorista manifesta, així, la voluntat d’articular els seu projecte independentista, però assentant les bases d’un procés democràtic, en què s’assumeixin responsabilitats, diu, en resposta a la repressió i la defensa de drets civils i polítics.

ETA exigeix responsabilitats, però no parla de lliurar les armes

La banda terrorista s’ha adreçat als agents polítics, socials i sindicals bascos a través del diari ‘Gara’, a qui estén el compromís de dialogar i negociar, tot i que els adverteix que la confrontació és necessària. Dóna per esgotat el marc autonòmic i considera que el País Basc és en un moment crucial per fer un canvi polític. No en va, també ha fet arribar el missatge a la cadena britànica BBC. ETA demana a la comunitat internacional que respongui amb responsabilitat històrica per arribar a una solució duradora, justa i democràtica.

El comunicat arriba després que divendres l’esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna demanessin, per primer cop, públicament la fi de la violència d’ETA: un alto el foc que hauria de ser permanent i verificable a escala internacional, a canvi de l’acostament de presos i la derogació de la Llei de partits.

Les reaccions no s’han fet esperar. L’esquerra abertzale considera l’anunci d’ETA una “aportació inqüestionable” a  la pau, per arribar a resoldre definitivament el conflicte. També ha fet una crida a la coresponsabilitat dels agens polítics, socials i sindicals i, tal com fa la banda terrorista al comunicat, insta la societat basca a adoptar un paper actiu en aquesta etapa.

Per la seva banda, el Govern basc ha qualificat l’anunci de treva de “absolutament insuficient” i ha advertit a la banda terrorista que ni el departament d’Interior basc ni cap dels cossos policials està en treva, perquè seguiran perseguint el terrorisme. Els responsables de la lluita antiterrorista ja van deixar clar que només es creuran l’anunci d’ETA si entrega les armes.

Una desena de treves incomplertes

Durant els cinquanta anys de lluita armada, ETA ha anunciat una desena de treves (quatre de totals), i ha causat més de 800 morts i 84 segrestos. El darrer alto el foc permanent l’anunciava el 22 de març de 2006, per trencar-lo nou mesos més tard, amb l’atemptat a l’aeroport de Barajas, que va causar dues morts. Tot i així, la banda terrorista no va donar per acabada la treva fins al 5 de juny de 2007.

El 9 d’agost de 2009, ETA perpetrava el darrer atemptat a l’Estat espanyol, a Mallorca, on uns dies abans va matar els guàrdies civils Carlos Sáenz de Tejada i Diego Salva Lezaún. L’organització encara va atemptar una vegada més, la darrera, el 16 de març de 2010, a la localitat francesa de Dammarie-lès-Lys, en què va morir el gendarme francès Jean-Serge Nérin.

Cronologia de les treves

1981
 _ ETA anuncia la primera treva, que finalitza l’agost de 1982.
1988 _ Nova treva de 60 dies per negociar una sortida pactada al conflicte basc.
1988 _ Després de l’alliberació de Revilla (el 30 d’octubre), ETA anuncia que interromp la violència, però la treva no es materialitza.
1989 _ El 8 de gener, la banda terrorista declara una treva unilateral de 15 dies que prorroga fins a quatre mesos. El 4 d’abril, emprèn l’activitat armada amb l’assassinat d’un guàrdia civil.
1992 _ Nou anunci de treva, de 60 dies.
1996 _ El 23 de juny, ETA declara una treva d’una setmana, però les negociacions amb el Govern no prosperen.
1998 _ Treva indefinida i sense condicions, el 16 de setembre. L’alto el foc finalitza al cap de 14 mesos, després que les negociacions amb el Govern no fructifiquen.
1999 _ La banda armada i el Govern inicien un nou diàleg a Zuric, que acaba el novembre del mateix any sense èxit.
2004 _ Treva parcial: el 18 de febrer, ETA anuncia la fi de les accions armades només a Catalunya.
2006 _ ETA declara un alto el foc permanent, que trenca el 30 de desembre en atemptar a Barajas, en què causa dos morts per cotxe bomba.
2010 _ El 5 de setembre, la banda terrorista comunica que cessa les “accions armades ofensives”.

_

A banda d’aquests anuncis d’alto el foc, hi ha hagut propostes de treva que no van arribar a materialitzar-se. ETA també va endegar iniciatives de menor abast com la suspensió de les accions previstes en presons, el 20 de novembre de 1997, o el tancament del “Front contra els electes dels partits polítics espanyols” (a excepció dels membres del Govern, com va anunciar uns mesos deprés).