A l’Enric li van diagnosticar esclerosi múltiple amb 12 anys. Des de ben petit va patir brots que li afectaven la vista. Els seus pares, però, no li van explicar el que era l’esclerosi múltiple fins a l’adolescència: “Va ser un cop molt fort. Em va costar remuntar, vaig estar dos o tres anys bastant malament, però el fet d’aprendre a explicar la realitat i treure’m les pors m’ha ajudat molt”, explica.
Van ser dos anys o tres molt rebels, estava enfadat amb el món i amb mi mateix. No buscava solucions ni respostes”
A mesura que l’Enric va anar acceptant la seva nova realitat, explica, va trobar suports psicològics i també laborals que li van permetre acceptar la malaltia. També en va trobar en l’escalada, una alternativa al futbol, l’esport que practicava i que la malaltia el va obligar a abandonar. “Abans corria, jugava a futbol, ara ja no ho puc fer perquè no coordino cames i he perdut l’equilibri”, relata. L’escalada l’ajuda a millorar l’equilibri i el motiva també en l’àmbit personal. “Fas xarxes socials i és una bona manera de moure’t”, assegura.
Molt camí per recórrer
L’esclerosi és una malaltia degenerativa sense cura. “L’anomenen la malaltia de les mil cares perquè cada persona pot tenir brots i símptomes diferents, per això és molt difícil lluitar-hi”, diu l’Enric. Tot i que els estudis i la consciència de la societat envers l’esclerosi és cada cop més alt, l’Enric considera que encara queda molt camí per fer. “A molta gent li sona la paraula, però en realitat no saben què és l’esclerosi. La qüestió és anar-ho explicant, fer-la visible i socialitzar-la perquè la gent prengui consciència“.
L’Enric ara té 33 anys i reivindica fermament que el fet d’estar diagnosticat d’esclerosi múltiple “no vol dir que no puguis fer res“. De fet, recomana “gaudir de cada moment”. “Estic treballant, visc sol, tinc parella, tinc una gossa… Vull dir, que no t’has de posar barreres per tenir la malaltia i les barreres que hi ha, les has de trencar per crear diversos camins per avançar”.
