Sorprèn d’entrada veure el hall de l’Estació de França inundat de paradetes de roba ‘vintage’, de discos dels vuitanta o de penjolls de l’àvia. Un cop superat el xoc inicial, perdre’s per aquest mercat de vell sota l’estructura modernista dissenyada per Pedro Muguruza és tota una experiència. La majoria de les coses que trobem vénen directament dels armaris personals dels expositors. Alguns repeteixen, Lost&Found té ja set edicions, però per d’altres aquesta és la primera vegada que es decideixen a vendre les seves pertinences. Com la Chiara, una italiana que fa uns mesos que viu a Barcelona i que ha decidit posar a la venda el bagul de la família, s’hi poden trobar coses de la ‘nonna’ o la ‘tzia’. O una parella de valencians que aprofiten els seus viatges a Berlín o Londres per facturar grans maletes de roba i després vendre-les aquí. Cada expositor, al lost&found hi han més de 200, és un món i la seva mercaderia ens explica part de la seva història.
