El gener de 2008, la Guàrdia Civil va detenir al Raval 14 immigrants acusats de voler atemptar al metro de Barcelona. Després del judici celebrat al novembre de 2009 a l’Audiència Nacional, 11 d’aquells detinguts (10 d’origen pakistanès i un d’indi) van ser condemnats a penes que després van ser rebaixades a entre sis i vuit anys de presó. Tota l’acusació es va basar en la declaració d’un testimoni protegit, anomenat F1, que se suposava que acabava d’arribar de camps d’entrenament terrorista al Pakistan, que s’havia d’immolar en un atemptat al metro de Barcelona i que a última hora s’havia penedit. Aquest testimoni -que abans d’arribar a la ciutat es deia Asim Iqbal- es va inventar tota una xarxa terrorista a Europa i hi va inculpar els condemnats, segons conclou la investigació periodística que han publicat ‘El Periódico’ i InfoLibre. Els condemnats ja han complert les penes i, llevat d’un que té la residència legal a Barcelona, la resta van ser deportats al Pakistan en sortir de la presó.
Els periodistes Braulio García Jaén i Matías Escudero Arce, en el marc d’una investigació que ha rebut el suport de la Journalism Fund, van entrevistar fa mesos aquest testimoni en un suburbi residencial de Londres, prop d’una casa on els va dir que s’allotjava temporalment, perquè necessita canviar de domicili cada sis mesos. No els va dir gaire cosa, els va citar a tornar-se a veure l’endemà i ja no ha tornat a aparèixer. Però en la conversa que van mantenir no va ser capaç de recordar les persones amb qui suposadament formava l’entramat europeu de finançament d’Al-Qaida que va explicar en el judici. Ni tan sols recordava el poble on, “uns 20 o 30 cops a l’any”, va dir que anava a deixar-hi fins a 100.000 euros. La investigació ha demostrat, a més, que al gener de 2008 no acabava d’arribar del Pakistan, sinó que n’havia fugit set mesos abans, perseguit per vendre falsos permisos de treball a Itàlia. “No he tornat al Pakistan perquè em poden matar o segrestar, o potser perquè m’arrestaran”, ha dit als periodistes.
Segons han pogut saber, a més d’inventar-se la “cèl·lula del Raval”, Iqbal ha arribat a acusar fins a 13 persones en trames terroristes a altres països. Els acusats eren sempre immigrants a qui havia estafat venent-los papers falsos. En tots aquests anys, aquest traficant de persones ha viscut almenys a Itàlia, França i Espanya. Ara s’estava a Londres, però els investigadors apunten que podria haver marxat cap al Canadà.
L’altra mentida del judici que revela la investigació és que el testimoni F1 sí que era un confident de la policia francesa. Ho ha reconegut Michel Zueras, agregat d’Interior de l’ambaixada gal·la el 2008. El fiscal del cas, Vicente González Mota, ho havia confessat a funcionaris de l’ambaixada nord-americana a Madrid, segons un cable de Wikileaks de 2010. Però el mateix testimoni ho ha negat davant dels periodistes que el van entrevistar a Londres.
Arran del cable de Wikileaks de 2010, Benet Salellas, advocat de la meitat dels pakistanesos condemnats, va recórrer al Tribunal Suprem perquè reobrís el cas, però li ho van denegar. Ara tornarà a fer-ho, amb la intenció de provar jurídicament tot allò que ha descobert aquesta investigació periodística, però no creu que li facin cas: “El tancament en banda de la justícia espanyola a l’hora de reobrir casos i acceptar que hi ha hagut errors és molt dur”. Tanmateix, Salellas anuncia que, tant per la via judicial com amb pressió al carrer, “ho intentarem fins que els poders públics reconeguin l’error, demanin perdó, indemnitizin aquestes persones i les tornin al seu lloc d’origen, on estaven abans de detenir-les i expulsar-les al Pakistan, és a dir, que les tornin a Barcelona”.
L’advocat recorda avui que “sempre vam mantenir la seva innocència, en el nivell més alt de més convenciment”. També la comunitat pakistanesa del Raval i diversos periodistes i activistes pels drets humans ho han fet durant tot aquest temps. Salellas acusa la policia i la justícia espanyoles d’haver impulsat “una maniobra per provocar una condemna exemplar, però clarament injusta”, en un moment en què l’amenaça del terrorisme gihadista ja s’havia instal·lat a l’opinió pública. Per això “van convertir en intocable” el testimoni, sense deixar que la defensa en pogués contrastar cap dada -es queixa Salellas- malgrat que era l’única base de tot el judici. L’advocat acusa “tot el sistema estatal de ser còmplice d’aquesta situació amb coneixement previ”.
