(ACN/Redacció) Un estudi de la Unió d’Entitats, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i el Ministeri de Drets Socials, calcula que a Catalunya seran necessàries 25.000 places més de residències i 20.000 professionals més en els propers 10 anys per l’envelliment de la generació del baby-boom. Per ara, hi ha 62.000 places residencials i 20.000 de diürnes, i el 85 % són de titularitat privada.
La presidenta de la patronal ACRA, Cinta Pascual, ha alertat del problema per als propers anys, tot i que ja hi ha algunes unitats de residències tancades esperant personal, i ha afirmat que la “solució és regularitzar” la situació de les persones que treballen en domicilis.
Una de les principals conclusions de l’Estudi socioeconòmic de l’atenció per a persones en situació de dependència a Espanya és que podria no haver-hi professionals per atendre les persones grans en un escenari a curt termini si no millora substancialment el finançament que prové de les administracions.
La població major de 65 anys es doblarà
“Si no tenim els professionals i una formació adequada tindrem un greu problema d’atenció”, ha afirmat la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, acompanyada per Ramon Ramells, president de la Unió d’Entitats, en la presentació de l’informe davant dels periodistes, aquest dijous al Col·legi d’Economistes.
L’estudi, elaborat per aquesta associació germana d’ACRA i finançat pel Ministeri de Drets Socials, recull que el nombre de persones majors de 65 i de 80 anys es doblarà en els propers anys a l’estat espanyol respecte al creixement anual mitjà de l’última dècada.
Si en el període 2010-2022 la població major de 65 anys va créixer en 135.124 persones de mitjana cada any, es calcula que entre el 2023 i el 2036 l’increment serà de 268.106 persones cada any. Pel que fa als majors de 80 anys, en els últims anys aquesta població ha crescut de mitjana en 43.742 persones cada any i ho farà en 84.265 en els propers.
10 mesos d’espera entre la sol·licitud de la dependència i la resolució
L’estudi també recull que a Catalunya el temps mitjà des de la sol·licitud de la dependència fins a la resolució de la prestació és de 295 dies (2023). Tot i que s’ha reduït, es troba molt per sobre dels 180 dies que marca la llei. El temps mitjà a l’estat espanyol és de 324 dies.
La llista d’espera per ser beneficiari del Programa individual d’atenció (PIA) a Catalunya és de 48.470 persones en situació de dependència, la més alta de l’estat, amb un total de 155.000 persones dependents que esperen.
Sobre el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), a Catalunya s’atenen 69.935 persones. Tot i que l’índex de cobertura de l’atenció a domicili ha crescut en els últims anys a l’estat, encara es troba lluny de la mitjana europea (5,5 i 10,1 % respectivament); a Catalunya és del 4,6 %. La intensitat mitjana d’aquest servei a Catalunya és d’11 hores al mes, una de les més baixes de l’estat espanyol, amb una mitjana de 20 hores.
Més professionals i en millors condicions
Pascual demana arribar almenys al 2 % de despesa sobre el producte interior brut (PIB) per a la dependència, mentre que ara l’Estat espanyol hi dedica el 0,96 % —percentatge de finançament públic i privat sobre el PIB de serveis de cures de llarga durada segons dades de l’OECD del 2021, recollides en l’estudi.
“El finançament ha de permetre millorar la cobertura, els serveis i els convenis”, ha recalcat Pascual. En preguntar-li per la realitat de molts treballadors migrants a les cases, la presidenta d’ACRA ha afirmat que la solució del sector “només és regularitzar-ne la situació”. “És gent que ja està aquí, però no tenen papers i no poden cotitzar i estan cuidant la nostra gent gran. Els tenim a casa […]. La gent que cuida gent ha d’estar ben cuidada”, ha dit.
Residències amb falta de treballadors
Pascual ha reconegut que hi ha unitats (sectors o parts) de residències de gent gran a Catalunya que estan tancades per falta de professionals, però ha aclarit que són poques, més aviat “anecdòtiques”. Ha afegit que amb les necessitats i les llistes d’espera actuals és “dur” no poder obrir una unitat per falta de professionals o perquè encara no estan formats.
