En un escrit titulat “Nota d’agraïment“, Albert Vilalta agraeix el suport que ha rebut per part de la gent. Assegura que el captiveri ha estat molt dur físicament i anímicament i que ha remuntat “pensant en la gent que m’estima, i pensant que el que m’esperava a Barcelona era molt i molt gran.”
El cooperant assegura que el pessimisme creixia a mesura que anava passant el temps, tot i que ha intentat sempre mantenir-se “bé de cap”.
Ha après a valorar la llibertat
Albert Vilalta encoratja a valorar les coses quotidianes: “Quan t’ho prenen tot i no saps si ho recuperaràs, valores tant la família, les amistats, la feina, el nostre meravellós país i tantes i tantes coses.” En l’escrit agraeix el suport de les persones que s’han solidaritzat amb ells, i també la feina del govern espanyol “que ens ha salvat la vida.”
