Casa Golferichs

L’Ajuntament reformarà l’edifici modernista Casa Golferichs —popularment coneguda com el Xalet—, situada a la cantonada de Gran Via amb carrer de Viladomat, al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. Les obres permetran ampliar el centre cívic, que ja s’ubica a l’edifici annex. Així, es construiran noves sales, aules, magatzems, espais i serveis.

El projecte, ha destacat el consistori, ha de tenir en compte el valor històric de l’edifici i ser respectuós amb els elements que el conformen. Alhora, ha de respondre a criteris de sostenibilitat, amb un èmfasi especial en estalvi energètic i baixes emissions, així com a criteris d’accessibilitat i de seguretat. La superfície de l’edificació construïda és de 787.76 m² i s’estima que l’adequació dels espais tindrà un cost màxim de les obres d1,7 M d’€.

Les obres començaran el 2026

L’Ajuntament ha obert un concurs per trobar l’equip encarregat d’actualitzar el projecte que l’any 2018 va redactar l’empresa Revetllat Arquitectura. Segons han detallat, la licitació es troba en fase de resolució, que és pas previ a la contractació i redacció del projecte executiu i tota la tramitació administrativa que s’ha de fer aquest any. Amb tot, no es preveu que les obres comencin fins al 2026.

Actualment, el Xalet és la seu de la Fundació Carles Pi i Sunyer, però un cop fetes les obres, aquesta entitat marxarà de l’edifici. L’Ajuntament i la fundació valoren diferents ubicacions possibles.

Un símbol de la lluita veïnal

L’edifici va ser encarregat l’any 1900 a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver per Macari Golferichs, enginyer de camins, comerciant de fustes i home de negocis als Estats Units. La família Golferichs hi va viure fins a l’estiu del 1936, quan la casa va ser confiscada per milicians llibertaris que hi volien crear una universitat popular. Després de la Guerra Civil, va passar a mans de l’orde de les Dominiques de la Presentació, que en van modificar notablement l’interior per convertir-lo en un col·legi religiós i van construir, també, l’edifici annex al carrer de Viladomat.

L’any 1972, la casa va ser venuda a la constructora Núñez i Navarro, que pretenia enderrocar-la per a construir-hi nous habitatges. Per tal d’evitar-ho, l’Associació de Veïns de Sant Antoni i altres entitats cíviques i professionals de l’Eixample van iniciar una gran campanya reivindicativa que va paralitzar l’enderrocament durant més d’una dècada. Finalment, l’any 1984, l’Ajuntament va comprar la propietat i hi va ubicar el centre cívic.