La fotògrafa Pilar Aymerich recorda aquelles primeres manifestacions feministes com un esclat d’esperança: “Tot havia de canviar perquè no havia canviat res des de la Guerra Civil. Hi havia l’eufòria que alguna cosa canviaria“.
Per això, no entén com 40 anys després les dones encara s’han de preocupar per casos d’agressions sexuals com els últims que s’han conegut. “Ja no és qüestió de política, és un tema de drets humans“. Considera que les feministes haurien d’estar “més unides i fugir de populismes”. I conclou: “Ens imaginàvem un futur per a la dona millor del que tenim ara“.
En una entrevista al ‘Plaça Tísner’, Aymerich ha fet un repàs de les mobilitzacions feministes que va fotografiar i que més la van marcar. Una va ser l’any 1976, durant les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. “Ens esperàvem 200 o 300 dones i en van passar més de 4.000”, recorda. Aquell acte va viure una de les primeres performances de protesta, quan una noia “es va posar a netejar el terra de genolls”.
Premi Nacional de Fotografia 2021
Nascuda al barri del Carmel, es va iniciar en la fotografia a Londres i a París abans de tornar a la nostra ciutat per treballar en publicacions tan emblemàtiques com ‘Serra d’Or’, ‘Destino’, ‘Triunfo’ i ‘Cambio 16’. Autèntica notària visual d’un temps que s’allarga fins als nostres dies, Aymerich tant fotografiava la il·lusió i la rebel·lia de les manifestacions de la Transició com elaborava alguns dels retrats més característics de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany i Ovidi Montllor. L’any 2021, el Ministeri de Cultura la va reconèixer amb el Premi Nacional de Fotografia.
Repàs de tota una trajectòria
Pilar Aymerich confessa que encara surt al carrer amb una càmera quan sap que ha passat alguna cosa. Ara, però, a diferència de fa uns anys, no s’obliga a fer fotos i moltes vegades torna sense haver-ne fet cap. “Sempre m’ha interessat explicar històries. La meva i la dels que m’envolten”, explica. I ara ha arribat el moment de fer un repàs de totes aquestes històries. El Cercle de Belles Arts de Madrid està preparant una antològica amb la seva trajectòria personal que arribarà després a Barcelona.
I un altre projecte que té entre mans és un llibre. En aquest cas, per explicar la “seva” Barcelona. Les seves pàgines il·lustraran la transformació d’una ciutat que assegura que “estima i que és molt fotogènica” i que ha recorregut de dalt a baix i d’esquerra a dreta. El resultat serà un volum de 200 fotografies editat per Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
