La tulipa, símbol dels Països Baixos, és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies. L’origen d’aquesta planta es troba a les muntanyes de l’Àsia Central (Kazakhstan), des d’on es van estendre cap a d’altres territoris d’Euràsia.
A Catalunya podem trobar-la de forma silvestre (“Tulipa sylvestris ssp. australis”) en algunes zones concretes del territori. Es tracta d’una espècie poc freqüent a casa nostra, pròpia dels replans de roca amb poca terra. Prop de Barcelona en podem trobar, de forma esporàdica, cap a Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La seva floració es produeix habitualment durant el mes de maig.
Les tulipes fa segles que es conreen. El gènere Tulipa engloba unes 150 espècies silvestres, però un nombre gairebé innombrable d’híbrids i varietats cultivades, obtingudes mitjançant la millora genètica que els floricultors han realitzat des del segle XVI.
Una plantació de tulipes davant del massís del Pedraforca
Entre Saldes i Maçaners, al Berguedà, i a més de 1.200 metres d’altitud, aquests dies podem gaudir de les flors d’una espectacular plantació de tulipes. Les flors de les tulipes entapissen una gran extensió de terreny situat just davant del Pedraforca, oferint una estampa realment bella i curiosa d’aquest emblemàtic massís de nord de la demarcació de Barcelona.
Segons explica Seila Malo, responsable del projecte Tulipmania, actualment les tulipes es troben al moment àlgid de la seva floració, la qual convé recordar que és efímera i que només dura uns quants dies. Malo destaca que les altes temperatures del mes de març i de part de l’abril n’han avançat notablement la floració.
Ens està sorprenent que les tulipes hagin florit tan ràpid, i més tenint present que vam sembrar els bulbs tard, el mes de febrer”
Les tulipes necessiten acumular fred durant l’hivern. Els bulbs acostumen a sembrar-se a la tardor, cap al mes de novembre. La planta comença a emergir de la terra i començar a créixer normalment a finals d’hivern.
El vent i la manca de pluja també han condicionat el desenvolupament de les tulipes
Un altre element que també ha contribuït a accelerar-ne la floració, a banda de les altes temperatures, han estat els diversos episodis de vent de les darreres setmanes, majoritàriament de ponent i mestral. El vent segons explica Seila Malo, fa que s’obrin amb major celeritat les flors.
No ha estat una temporada fàcil, ja que a banda de les elevades temperatures, la sequera acumulada i la la manca de pluja primaveral també han condicionat el desenvolupament de les tulipes. La responsable de Tulipmania explica, en aquest sentit, que ha estat necessari aportar-hi reg addicional ja que l’abril, un dels mesos més plujosos de l’any han estat gairebé totalment mancat de precipitacions, tal com ja va passar durant el mes de març.
Després de les tulipes, les dàlies
Un cop finalitzi de tot la temporada de tulipes, durant el mes de maig, es procedirà a sembrar una altra planta ornamental, la dàlia.
La dàlia és una planta de gran port que acostuma a florir a la tardor. La floració de les dàlies, a diferència de les tulipes, que només dura uns quants dies, es pot allargar quasi durant tres mesos.
Les dàlies es caracteritzen per un volum, espessor i alçària espectaculars i pel fet que acostumen a florir totes alhora”
Les dàlies requereixen força aigua, sobretot durant l’estiu. Una de les preocupacions de cara a la temporada de dàlies al Pedraforca és que es mantingui la sequera, i que enguany no arribin les tempestes de tarda clàssiques de l’estiu als Pirineus.
Caldrà, per tant, confiar que el temps torni a seguir el patró habitual, i es comporti com toca a l’Alt Berguedà, on l’estiu és estadísticament l’estació més plujosa de tot l’any.
