Sis dels 10 períodes anuals més secs de la història del Fabra són del darrer mig any

La pluja continua sense fer acte de presència a Barcelona i, tret de petites excepcions, tal dia farà gairebé dos anys que la pluja no arriba amb insistència a Barcelona. Cal remuntar-se a la primavera del 2020 per trobar unes dades de pluja abundants. Des d’aleshores, l’aixeta s’ha tancat gairebé del tot. La sequera s’accentua.

Els tres registres anuals més secs, entre els més recents

Si desgranem la pluja caiguda a Barcelona (Observatori Fabra) en períodes anuals, trobarem una sèrie de prop de 1300 registres des de l’inici, un ja llunyà 1914, fa ja més d’un segle. En tot aquest temps, i seguint la irregularitat clàssica del nostre clima, hi ha hagut períodes de tot. Grans sequeres i grans episodis amb pluja, amb registres anuals màxims propers als 1.300 litres en un llunyà període anual que va acabar l‘agost del 1972.

Però ara patim la sequera pluviomètrica més important que ha estat registrada a l’Observatori Fabra. En els darrers mesos hem anat acumulant rècords de sequera un rere l’altre.

El període anual que va acabar el setembre del 2021 és, de moment, el que marca el rècord absolut de manca de pluja de tota la sèrie de dades, amb només 302 litres caiguts en 12 mesos. A això, s’hi ha sumat l’any natural més sec de la història. El 2021 va ser, amb només 327,6 litres, l’any més sec registrat mai. I no és gens menyspreable el període anual que acaba aquest gener del 2022, que, amb 313,8 litres, se situa segon, només superat pel rècord absolut del període anual que va acabar el setembre del 2021.

Tots tres omplen el podi dels períodes anuals més secs registrats mai a l’Observatori Fabra en la mostra més clara de l’excepcionalitat de la sequera pluviomètrica que estem notant des de fa ja molts mesos.

Els 10 períodes anuals més secs registrats mai a l’Observatori Fabra

Tres registres més arriben als 10 més secs

Tres registres més del darrer mig any (set mesos concretament) omplen el rànquing dels 10 registres anuals més secs registrats a l’Observatori Fabra. Sis entre els 10 primers d’un total de 1.300 registres. Unes dades realment excepcionals.

Així, els períodes anuals que acaben el juliol, agost i octubre del 2021 ocupen la sisena, vuitena i novena posició del rànquing dels períodes anuals més secs.

Més d’un any i mig plovent com a Múrcia o Alacant

Les dades ens diuen que des de l’abril del 2020, que va marcar rècords absoluts de pluja, l’aixeta s’ha tancat tant que la pluja caiguda des d’aleshores s’acosta molt a la que habitualment cau a indrets clarament més secs de la península Ibèrica, com Alacant o Almeria.

A Barcelona han fet falta els darrers 20 mesos per sumar la pluja habitual que hauria d’haver caigut en 12 mesos, gairebé el doble. Caldria sumar, per tant, tota la pluja caiguda des de l’1 de juny del 2020 fins al 31 de gener del 2022 per arribar als 620 litres acumulats, que constitueixen la mitjana climàtica de l’Observatori Fabra.

I no sembla que s’hagi d’acabar

La sequera continuarà i els models estacionals auguren un febrer amb poquíssimes perspectives de pluja general que serveixin per apaivagar una sequera que sembla no tocar fons encara.

La sequera s’accentua amb la manca de pluja de l’hivern

Alguns models estacionals auguren una primavera amb pluja, però caldrà veure si finalment tenen raó i si arribarà a ser suficient com per girar la truita.

Els embassaments s’acosten al 50 % de capacitat total.